Lina Stern fou una científica que va tenir un gran prestigi en la comunitat científica del període entre les dues guerres mundials (Fig.1), que ha estat pràcticament oblidada, en part a causa de la seva tornada a la Rússia soviètica i a l’empresonament que va patir per ordre de Stalin.

Havia nascut a Letònia, quan aquest país formava part de l’imperi rus. Era una estudiant brillant que va optar per anar a estudiar medicina a Ginebra perquè la política de l’imperi tsarista rus no permetia als jueus estudiar carreres universitàries. Ella ho va intentar dos anys, sense èxit, a la universitat de Moscou.

Molt interessada per la fisiologia, és acceptada per assistir al laboratori del catedràtic de Fisiologia Jean-Louis Prévost. El 1903, llegeix la seva tesi doctoral sobre la funció motriu de l’urèter.

Intenta buscar un lloc de treball a Rússia, però acaba decidint tornar a Ginebra en rebre una carta de Prévost que la convida a entrar al seu departament com a privat-dozent .

A Ginebra serà assistent del professor Federico Battelli, gendre de Prévost i el seu successor quan aquest es jubili. La primera etapa d’investigadora de Lina Stern és el cicle oxidatiu, del que descobreix alguns passos que no es coneixien. Hans Krebs, que va rebre el premi Nobel per la seva aportació en aquest tema, va considerar el valor de les contribucions de Stern en el seu discurs d’agraïment per la concessió del premi Nobel.

El 1918, és nomenada, a instàncies del professor Prévost, professora extraordinària de Fisiologia Química. És la primera dona a qui es dóna aquest càrrec a Suïssa, que li dóna dret a tenir un equip investigador independent. En aquesta època està molt influïda per Constantin von Monakow, neuròleg i neuropatòleg rus que és professor a Zurich i fundador de la Societat Neurològica Russa.

El 1919, s’interessa per la permeabilitat de la barrera hemato-encefàlica i comença una nova etapa d’investigadora sobre aquest tema.

Els anys que segueixen la Iª Guerra Mundial, Lina Stern es planteja problemes polítics i socials que la porten a desinteressar-se pel capitalisme. El 1925, torna a Moscou perquè accepta la invitació per ocupar la Direcció del departament de Fisiologia de la segona universitat de Moscou. Durant els 10 anys següents, té una producció científica notable, per això és elegida membre de l’Acadèmia de Ciències soviètica. És la primera dona que hi accedeix. En aquest temps, té molts col·laboradors i deixebles (Fig.2).

Forma part del Comitè Antifeixista jueu que, com altres comitès antifeixistes, s’ha creat a Rússia amb el beneplàcit de Stalin (Fig.3). Durant la IIª Guerra Mundial, Stern es dedica a investigar problemes mèdics que podrien tenir relació amb les ferides de guerra, com el xoc post-traumàtic i el tètanus. Per aquests estudis li van donar el Premi Stalin, el 1948.

El 1949, el comitè antifeixista jueu cau en desgràcia. Els seus membres són detinguts i condemnats a mort. Lina no és executada, però sí mantinguda en presó a Moscou i sotmesa a tortures. Té 71 anys. Finalment és alliberada de la presó i exiliada a l’Àsia Central. El 1953, és rehabilitada i pot tornar a Moscou, on tornarà a investigar.

El 1960, la fan doctora honoris causa de la Universitat de Ginebra.

Referències

M. Marco Igual. Lina Stern (1878 – 1968) y la barrera hematoencefàlica. Una vida entre Ginebra i Moscou. Neurosciences & History. 2017; 5 (3): 94 -104.

M Wiessendanger. Constantin von Monakow (1853 – 1930) y Lina Stern (1878 – 1968). Schweizer Arch Neurol Psych., 2010; 101 (4): 140-144.