JB Murphy es pot considerar el pioner de la medicina basada en proves, ja que va ser qui demostrà, en un estudi prospectiu, que l’operació precoç en l’apendicitis aguda té millor resultat en termes de supervivència que si és efectuada quan la malaltia porta dies d’evolució (Fig.1).

El prestigi i la consideració que tingué el Dr. Murphy es basaven en que era un cirurgià molt capacitat per qualsevol tipus de cirurgia, tant digestiva com endocrina, ortopèdica o neuro-quirúrgica i també per la seva capacitat de reconèixer signes característics d’una malaltia específica i per dissenyar instruments per aplicar en la seva pràctica quirúrgica.

Murphy neix a Wisconsin d’un matrimoni irlandès que havia emigrat com a conseqüència de la fam causada per la pèrdua de la patata els anys 1845 – 1852.

Molt interessat en la medicina, aprèn cirurgia amb un cirurgià rural, que al cap d’un any reconeix que no li pot ensenyar res més. Comença els estudis en el Chicago Rush Medical College als 20 anys i acaba als 22. Decideix passar dos anys per Europa. Visita Heidelberg, Berlin i Viena, i descobreix el genial Theodor Billroth que considerarà el seu mestre.

Quan torna a Chicago, el contracten al Cook County Hospital. Descobreix en la seva pràctica que, en l’apendicitis aguda, la intervenció precoç té millors resultats que si es fa avançada la malaltia. Aquesta és una opinió contrària a la dels cirurgians, per això decideix començar un estudi prospectiu per aclarir aquesta qüestió, recollint tots els casos d’apendicitis operats, comparant el resultat entre els que s’han operat davant el primer símptoma i els que s’han operat tard. El resultat no deixa lloc al dubte, demostrant el benefici d’operar aviat.

El 1890, és elegit professor de Cirurgia. El 1892, és nomenat professor de Cirurgia Clínica al Col·legi de Metges i Cirurgians (actualment Col·legi de Medicina de la Universitat d’Illinois). Entre 1901 i 1905, ocupa un càrrec a la Northwestern University Medical School. De 1905 a 1908, treballa al Rush Medical College i de 1908 a 1916 torna a la Northwestern University Medical School. Mentrestant, també ensenya a la Graduate Medical School de Chicago, i des de 1895 fins a la seva mort el 1916, va ser el cirurgià en cap de l’Hospital Mercy. El gran prestigi de Murphy deriva de les seves operacions davant el públic, a qui explica la intervenció amb detall, que foren editades com una sèrie de publicacions, amb el títol genèric de The surgical clinics of John B. Murphy, que a la mort de Murphy continuarà amb el títol de The surgical clinics of North America. Fa aquests espectacles operant al Mercy Hospital de Chicago (Fig.2). S’ha convertit en el millor cirurgià d’Amèrica.

Ha fet contribucions importants. Descriu el signe de Murphy, de gran utilitat en el diagnòstic de la colecistitis aguda. Ha fet la primera sutura termino-terminal arterial. També el primer pneumotòrax terapèutic. Proposa el botó de Murphy (Fig.3) per les anastomosis termino- terminals sense sutura.

El 1912, comença a presentar episodis d’angor fins que, el 1916, mor d’un infart de miocardi als 59 anys.

Referències

K. Musana, SH Yale, John Benjamin Murphy (1857 – 1916). Clin Med Res., 2005; 3(2): 110 – 113.

Murali Uthamalinga. John Benjamin Murphy- “The Surgical Genius” International Journal of Anatomy Radiology and Surgery , 2016; 5 (3): 1-2.: