Karl-Axel Ekbom, un neuròleg suec que va descriure la síndrome de les cames inquietes

La síndrome de les cames inquietes és un trastorn que afecta un 5% de la població. Consisteix en una sensació desagradable de neguit a les cames, especialment quan s’està assegut, que t’empeny a moure-les constantment. Sovint s’acompanya de disestèsies o d’una sensació urent als peus o als turmells. Es nota cap al vespre i es pot acompanyar de moviments involuntaris de les cames quan s’està dormint.

S’atribueix a un dèficit d’agents dopaminèrgics, que són els que s’utilitzen com a tractament. També és útil la gaba-pentina, que ajuda a controlar l’insomni.

Dr. Karl-Axel Ekbom
Fig.1 Dr. Karl-Axel Ekbom

La síndrome va ser descrita amb detall pel Dr. Ekbom (Fig.1) en la seva tesi doctoral el 1945 (Fig.2), però havia estat descrita per primera vegada per Thomas Willis (1621 – 1675) (veure aquesta entrada del blog del 24/06/22) en el seu llibre “The London practice of Physic” en el capítol titulat “Instructions for curing the watching evil”. Aquest text va quedar ignorat durant 300 anys fins que va ser recuperat per un neuròleg britànic, MacDonald Critchley (1900 – 1997), en un article publicat el 1955 a Revue Neurologique.

Fig.2 Tesi doctoral de Karl-Axel Ekbom

També l’havia descrit, el 1861, un neuròleg alemany, Theodor Wittmack (1817 – 1873) amb el nom “anxietas tibiarum”. Per aquesta raó es designa la síndrome de les cames inquietes com a “síndrome de Wittmack – Ekbom”.

Ekbom, després de la tesi doctoral, continua interessat per aquesta síndrome i publica diversos articles, el més notable dels quals és el publicat a Acta Medica Scandinavica (Fig.3).

Article d'Ekbom que va tenir gran difusió
Fig.3 Article d’Ekbom que va tenir gran difusió.

En la seva última publicació, l’any 1970, incloïa 237 malalts vists durant un període de 20 anys.

Karl-Axel Ekbom havia nascut a Goteborg el 1907. El seu pare també era metge. Estudia medicina al Karolinska Institute a Estocolm, on es gradua el 1934. Fa la residència en medicina interna a l’Hospital Sahlgren (1934 – 1935), i en psiquiatria a l’Hospital Beckomberga d’Estocolm (1936 – 1937). El seu fill Karl Ekbom Jr. és professor de Neurologia del Karolinska Institute i és un expert reconegut en cefalees i migranya (Fig.4).

Dr. Karl Ekbom Jr.
Fig.4 Dr. Karl Ekbom Jr.

Referències

E. Karroun et al. Karl Axel Ekbom (1907 – 1977). J Neurol, 2009, 256: 683-684.

HAG Teive et al. Professor Karl Axel Ekbom and restless legs syndrome. Parkinsonism and related disorders, 2009; 15: 1245 . 

Deixa un comentari