L’hospital de Les Ànimes es va fundar el 1899 en un monticle on hi havia, des de 1863, uns barracons del cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, a qui se li va expropiar arran del Tractat de Paris de 1898, que posava fi a la dominació espanyola a Cuba. El tractat indicava que el govern americà era qui controlava la retirada de les forces espanyoles. Els americans van fer donació de les instal·lacions abandonades pels espanyols a la municipalitat de L’Havana perquè hi instal·lessin un hospital municipal per malalts infecciosos. Aquesta dedicació explica que la recerca sobre febre groga es fes durant els següents anys en aquest hospital (Fig.1). El govern dels Estats Units mantingué un inspector militar seguint l’activitat de l’hospital. Aquest fou el general William C. Gorgas (Fig.2), que anys després jugaria un paper sanitari molt important en la gairebé completa erradicació de la febre groga de L’Havana.

L’hospital va mantenir la seva dedicació a la patologia infecciosa fins que va quedar gairebé sense activitat amb el canvi epidemiològic que s’ha produït durant el segle XX. Com la freqüència d’aquesta patologia va disminuint des de que disposem de vacunes i antibiòtics, l’hospital va ser re-destinat l’any 1975 a pediatria.

El 1900, va ser nomenat director de l’Hospital de Les Ànimes el Dr. Juan Guiteras (Fig.3), un patòleg cubà, natural de Matanzas, nascut el 1852, format als Estats Units, que havia tornat a Cuba.

L’hospital de Les Ànimes jugà un paper molt important en la identificació del mecanisme de transmissió de la febre groga, confirmant la hipòtesi del savi cubà Carlos Finlay que la malaltia es transmetia per picades de mosquit, tot i que no s’havia demostrat.

Els experiments que va dur a terme la Comissió de la Febre Groga, enviada per l’exèrcit nord-americà sota la direcció del metge militar Walter Reed (Fig.4) es van fer en aquest hospital. Van ser definitius en el sentit de demostrar la culpabilitat de les picades de mosquits, a expenses d’un preu elevat, com són la mort d’un membre de la Comissió, el Dr. Jesse Lazear (Fig.5) i d’una infermera americana, Clara Maass (veure aquesta entrada del blog de 21/02/21), que estava a l’hospital de Les Ànimes i es van deixar fer picades per mosquits infectats.

Clara Maass va morir en l’intent de generar immunitat contra el virus, mitjançant inoculacions de càrregues de virus atenuats amb poca concentració, esperant que després d’una infecció lleu quedés immunitat persistent.

El Dr. Guiteras, director de l’hospital, va quedar molt afectat amb la mort de Clara Maass, i va prohibir seguir amb els experiments d’immunització.

Guiteras va seguir essent director de l’hospital per vint anys més, centrat en la investigació de la malària, la filariosi i altres parasitosis. A l’hospital de les Ànimes es va diagnosticar el primer cas de poliomielitis que es va reconèixer a Cuba.

Guiteras comença la carrera de medicina a L’Havana i la continua a la Universitat de Pensilvània, on es gradua l’any 1873. Treballa de patòleg al Philadelphia Hospital fins el 1879, quan ingressa com oficial al Cos de Sanitat Marítima dels Estats Units, on s’ocupa del control de diverses epidèmies de febre groga. El 1899, decideix quedar-se a Cuba, i el 1901, el fan director de l’Hospital Les Ànimes, càrrec que mantindrà fins 1921.

Referències

Xóchitl Martínez Barbosa . Dos casos de autoexperimentación en la Comisión de la Fiebre Amarilla: Clara Maass y Jesse William Lazear (1900-1901). Anales médicos 2008; 53 (1): 47 – 54.

Enrique Chaves-Carballo, David Schwartz. Las Animas: A Cuban yellow fever hospital. Hektoen International Journal, 2002, spring.