Quan vaig fer la meva estada de post-grau al servei del professor Jacques Caroli a l’Hôpital Saint-Antoine de Paris l’any 1967, vaig adonar-me que molts hospitals portaven el nom d’un metge, en contrast amb el que succeïa a Catalunya on no n’hi havia cap. No va ser fins el tardo-franquisme que es començà a posar noms de metge a alguns hospitals catalans: Arnau de Vilanova al de Lleida, Josep Trueta al de Girona, Duran i Reynals a l’oncològic d’Hospitalet, Germans Trias i Pujol al de Badalona i Moisès Broggi al de Sant Just Desvern. A França havien començat molt abans.

Bichat m’era un nom familiar perquè, a més de donar nom a un hospital, també donava el nom als “Entretiens de Bichat” (EB) (col·loquis de Bichat) que era una reunió anual de formació mèdica continuada (FMC), que durava dos o tres dies a Paris, on es tractaven simultàniament uns 200 temes, en 4 auditoris, en forma de presentacions de 10 minuts per una autoritat mèdica del tema, seguida d’un col·loqui molt dinàmic. Va ser la primera activitat de FMC que es feia a Europa, impulsada per dos professors de medicina, caps de servei de l’Hôpital Bichat, que consideraven que els metges que no treballaven en hospitals tenien moltes dificultats en mantenir-se al dia.

A França, els EB tenien un gran èxit. Al menys en va tenir el de l’any en que jo m’hi vaig inscriure. Porten el nom de Bichat, perquè la idea surt de l’Hospital Bichat (Fig.1), fundat el 1881, que porta el nom d’un metge molt admirat per haver introduït el concepte de la correlació clínico-morfològica, que ha tingut gran influència pel progrés de la medicina.

Malauradament Bichat mor jove, als 31 anys, d’una caiguda per una escala al seu hospital. Napoleó, quan va saber que Bichat havia mort, li fa col·locar un bust a l’Hôtel Dieu (Fig.2), que era l’hospital on treballava Bichat.

Bichat adquireix la seva formació mèdica a l’Hôtel Dieu de Lió sota la tutoria d’Antoine Petit. Fuig de Lió quan s’estén el conflicte causat per la Revolució Francesa, i s’acull a Paris amb els professors Pinel i Desault (Fig.3), el darrer dels quals li farà de mentor i protector. Acabada la carrera s’allista com a cirurgià a l’exèrcit revolucionari a Grenoble.

El 1795, crea, amb alguns col·legues joves, i apadrinats per metges de prestigi, com Alibert, Corvisart, Pinel i Dupuytren, la Societé d’Emulation, per oferir un espai de debat amb metges destacats on puguin presentar els seus estudis i treballs de recerca. A la mort de Desault, recopila l’obra dispersa d’aquest i l’edita en un sol volum (Fig.4).

El 1797, organitza el seu primer curs d’Anatomia, que té un gran èxit. L’any següent fa el segon curs i decideix dedicar-se només a la recerca en anatomia quirúrgica. És nomenat, el 1800, metge de l’Hôtel Dieu on fa autòpsies, viviseccions, classes i treballs de laboratori. Publica aquell any “Traité des membranes”. Porta una vida d’un treball intens, viu pràcticament a l’hospital, on contrau una tuberculosi pulmonar (Fig.5).

El 1801, publica “Anatomie générale appliquée à la physiologie et à la médecine” i els primers volums del “Traité d’Anatomie Pathologique”. Mor l’any següent (Fig.6).

Bichat no utilitza el microscopi. Caracteritza 21 teixits distints: cel·lular, nerviós, orgànic, arterial, venós, exhalant, limfàtic, ossi, medul·lar, tendinós, fibrós, glandular, serós, sinovial, dèrmic, epidèrmic i pilós. Les proporcions dels quals varien en cada òrgan. Pot determinar quins són els canvis propis de cada malaltia segons els teixits que estan danyats en cada òrgan i d’aquesta manera aproximar-se més al coneixement de l’etiologia.

Estableix una correlació entre les lesions anatomo-patològiques, que són el fenomen inicial amb les manifestacions clíniques que apareixen.

Referències

Jaime Eduardo Pérez Perales. Marie-François Xavier Bichat and the birth of the anatomoclinical method. Cirujano General, 2011; 33 : 54-57.

Hajdu SI. A note from history: The first histopathologists. Ann Clin Lab Sci 2004; 34: 113-115.

Shoja MM, Tubbs RS, Loukas M, Shokouhi G, Ardalan MR. Marie-François Xavier Bichat (1771-1802) and his contributions to the foundations of pathological anatomy and modern medicine. Ann Anat 2008; 190: 413-420.