John H. Jackson fou un dels més brillants neuròlegs anglesos, que exercí a l’època victoriana de l’imperi britànic (Fig.1). 

Nascut a Yorkshire, s’inicia en la medicina als 15 anys fent d’aprenent d’un metge que exercia a l’hospital de York, que era aleshores una institució privada, i finalment fa un curs a Londres, el 1856, al St. Bart’s hospital, on té de mentor a sir James Paget (Fig.2) (veure aquesta entrada del blog de 14/10/21). 

Al Bart’s coincideix amb el Dr. Jonathan Hutchinson (veure aquesta entrada del 3/5/22), de qui serà amic tota la vida. Passa l’examen del Royal College of Surgeons, que li dona dret a exercir, i torna a York a treballar a l’hospital de la ciutat fins 1859, quan torna a Londres. Allà exercirà un temps al Royal London Ophtalmic Hospital, on té l’oportunitat de familiaritzar-se amb l’oftalmoscopi, que havia inventat recentment (1851). 

El 1859, obre una consulta a Londres, i publica el seu primer treball sobre paràlisi, treball que serà seguit per centenars d’observacions clíniques, que publica preferentment al The Medical Times and Gazette, que era una de les principals revistes mèdiques d’aquell temps (Fig.3). 

El 1860, obté el doctorat per la universitat de St. Andrew’s d’Edimburg i, el 1862, ingressa com a metge al National Hospital for paralysis and epilepsy, que s’havia inaugurat tres anys abans i era un hospital monogràfic dedicat a les malalties neurològiques i a la neurocirurgia. Allà treballa els primers anys amb el Dr. Brown-Séquard (Fig.4) que exercirà una notable influència sobre Jackson. 

També assisteix al Royal London Hospital, on li encarreguen que s’ocupi dels malalts neurològics, i obté, el 1874, plaça fixa en aquest hospital. L’any 1874, amb altres companys, és el fundador de la revista Brain. 

El Dr. Jackson va fer contribucions d’importància en el camp del diagnòstic i comprensió de l’epilèpsia, de l’afàsia, de les paràlisis i de la neuro-oftalmologia. Va ser el primer neuròleg en usar l’oftalmoscopi. També es va interessar pel diagnòstic dels tumors cerebrals, ocupació de gran mèrit ja que no es disposava de mètodes d’imatge pel diagnòstic, que s’havia de basar en l’observació clínica. 

Jackson va ser mestre de neuròlegs destacats, com Kinnier Wilson (veure aquesta entrada del blog de 09/07/21), Gordon Holmes, David Ferrier i William Gowers. 

Va rebre nombrosos reconeixements, com la presidència de la Societat d’Oftalmologia del Regne Unit, de la Societat Mèdica de Londres o de la Societat de Neurologia de Londres. Fou membre de la Royal Society i va ser consultat per persones com Charcot, Freud i Osler. Fou Doctor Honoris Causa de les universitats de Glasgow, Edimburg, Leeds, York i Bedford. 

Referències  

GK York III, DA Steinberg. Hughlings Jackson’s neurological ideas. Brain, 2011; 134: 3106 3113. 

PC Cow. John Hughlings Jackson; un científico victoriano. Acta Neurol Colomb., 2006; 22: 257-260