La fundadora de la Creu Roja americana tenia 60 anys el dia 21 de maig de 1881, el dia de la fundació de la Creu Roja. Havia dedicat tot el seu temps a cuidar malalts i ferits, durant la guerra de secessió americana, i havia viatjat a Suïssa quan es va assabentar de l’existència d’Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja, que semblava tenir les mateixes aspiracions que ella. 

Clarissa Barton havia nascut a Oxford, Massachussets, en una família progressista, partidària de l’abolició de l’esclavitud. Clara descobreix aviat que té vocació de cuidadora i porta un diari on anota tot el que fa per cuidar els membres de la seva família.

Passada l’adolescència es fa mestra, i exerceix en diverses escoles, durant un total de 12 anys, fins que comença la guerra civil americana, el 1861. 

Clara Barton té 40 anys i decideix implicar-se en el conflicte ajudant els ferits de guerra. Durant tota la guerra, acompanya les ambulàncies militars que treuen ferits del front de batalla per dur-los a hospitals de la rereguarda (Fig.1). 

Barton fa d’infermera, aplicant el seu sentit comú i seguint les instruccions dels metges. En aquell temps no existien els estudis d’infermeria, però Barton sabia cuidar i dedicava el seu temps i la seva energia a cuidar malalts i ferits. 

Acabada la guerra civil, dedica el seu esforç a buscar els soldats desapareguts de l’exèrcit de la Unió, identificant les seves tombes i comunicant-ho a les famílies dels morts. Va ser un treball d’investigació exhaustiva que va durar anys, i va arribar a localitzar les despulles de 30.000 soldats.

Dotze mil desapareguts van ser localitzats a la presó d’Andersonville, a Georgia. Aquests soldats morts havien sigut registrats d’amagat per un altre soldat pres, que anotava el nom dels que morien. Va cedir la llista de noms a Clara Barton, que va poder completar la llista de desapareguts. 

També es dedica a donar xerrades sobre la guerra. S’aproxima al moviment sufragista i a la defensa dels drets dels negres. 

El 1869, la seva salut empitjora, per aquest motiu l’envien a Europa a descansar. En realitat no descansa, sinó que s’allista com infermera a l’exèrcit francès que combat en la guerra franco-prussiana, que acabarà quan ella torni a casa.

Coneix el treball de Dunant, que ja havia creat, el 1864, la Creu Roja, i va a visitar-lo. Li proposa crear la branca americana, de la que en serà elegida primera presidenta el 1881, any de la seva creació. És presidenta fins el 1904, quan dimiteix als 82 anys (Fig.2). 

Clara Barton mor als 90 anys. La seva vida va ser una constant entrega als altres. 

El servei postal americà edita un segell en el seu honor (Fig.3).