El 1978, es va publicar en el butlletí de la Organització Mundial de la Salut (OMS) un article signat pels Drs. Karl Johnson, epidemiòleg del CDC, Joel Breman, de la mateixa institució, i 45 científics més, en el que es descriu un virus nou, el virus Ebola, que causa una febre hemorràgica mortífera, que es presenta en forma de brots epidèmics. El brot en el que es va identificar el virus va ocórrer en un poblet del Zaire, actual República Democràtica del Congo, Yambuku (Fig.1).

Els primers que van estudiar el virus van ser dos joves viròlegs de l’Institut de Malalties Tropicals d’Anvers. Un d’ells és Peter Piot, que acabarà sent un expert mundial de SIDA. Examina la sang d’una monja flamenca, missionera al Congo, que havia mort d’un episodi de febre hemorràgica, interpretada com una febre de Marburg. La sang va arribar al laboratori del Dr. Stefaan Pattyn a Anvers en dos tubs d’assaig, dins un termos amb gel per conservar-la freda.

La sang la va examinar Peter Piot, un jove de 27 anys, graduat a la universitat de Gant, que s’estava formant com a viròleg amb el Dr. Pattyn.

Piot va identificar un virus nou a la sang de la monja, examinant-la amb microscopi electrònic (Fig.2).

Injectant sang de la monja al cervell de ratolins, es produïa la mort dels animals després de pocs dies de la inoculació. Pattyn i Piot publiquen les seves troballes al Lancet, però la OMS els forçà a facilitar la sang i els cervells dels ratolins infectats al laboratori del CDC d’Atlanta, perquè era un laboratori més ben dotat que el d’Anvers. L’OMS també encarrega al CDC que faci l’estudi epidemiològic de l’epidèmia, en el que també va participar Piot (Fig.3).

El Dr. Johnson, l’epidemiòleg que dirigirà l’expedició a Zaire per fer l’estudi del brot d’Ebola, és qui posa el nom d’Ebola al virus i a la malaltia, que és el nom d’un riu de la regió.

Piot és actualment el director de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, i ha publicat un llibre autobiogràfic sobre el descobriment del virus Ebola No time to lose (Sense temps per perdre). El virus Ebola és un virus mortífer perquè els brots epidèmics tenen una elevada taxa de mortalitat, que oscil·la entre el 50 i el 80 % dels casos. La sang i les secrecions corporals dels malalts són molt contagioses. En els brots epidèmics hi ha molts casos de sanitaris morts per la malaltia.

Referències

Peter Piot. No time to lose. WW Norton & Co., New York, London, 2012.

History of Ebola Virus Disease – CDC. https://www.cdc.gov › summaries

Brown, R. “The virus detective who discovered Ebola in 1976” BBC. July 1J Infect Dis. 2016 Oct 15; 214(Suppl 3): S93–S101.

Joel G. Breman, David L. Heymann, Graham Lloyd, Joseph B. McCormick, Malonga Miatudila, Frederick A. Murphy, Jean-Jacques Muyembé-Tamfun, Peter Piot, Jean-François Ruppol, Pierre Sureau, Guido van der Groen, and Karl M. Johnson. Discovery and Description of Ebola Zaire Virus in 1976 and Relevance to the West African Epidemic During 2013–2016 . J Infect Dis. 2016 Oct 15; 214(Suppl 3): S93–S101