Nascut a L’Escala, cursa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i acaba el 1903, amb premi extraordinari. Obté el grau de doctor el 1907 a Madrid amb la tesi “Los islotes de Langerhans y la diabetes pancreática”. El 1906, obté plaça de metge intern a l’Hospital de la Santa Creu, on es forma com a cirurgià al costat d’Enric Ribas i Ribas (veure aquesta entrada del blog de 12/05/22) i a l’Hospital del Sagrat Cor, amb Salvador Cardenal (veure aquesta entrada del blog de 24/05/22) (Fig.1).

Ben aviat, destaca en el terreny de la cirurgia vascular, tot i que excel·leix en tots els tipus de cirurgia. Puig-Sureda és l’introductor de la cirurgia experimental al nostre país i, també, el primer cirurgià que fa una toracoplàstia extrapleural a Espanya. Publica nombrosos articles en els que descriu la seva experiència quirúrgica.

El 1911, guanya per oposició la plaça de professor auxiliar de Terapèutica Quirúrgica de la Facultat de Medicina de Barcelona. L’any 1925, s’inaugura l’Institut Policlínic, també conegut com a Clínica Plató, on hi exerceix Joan Puig-Sureda, junt amb els Drs. Francesc Gallart, Joan Codina, Cinto Reventós i Emili Roviralta,. El nou policlínic segueix el model de la Clínica Mayo de Rochester, on es practica una medicina moderna en equip.

El 1931, és nomenat professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona i se li encarrega la direcció d’un servei de cirurgia a l’Hospital Clínic. Durant la guerra civil, se sent amenaçat i passa al bàndol “nacional”, on treballa com a capità metge. Un cop acabat el conflicte i de retorn a Catalunya, l’any 1942, se li ofereix la direcció del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, càrrec que ocuparà fins a la seva jubilació. Es dedica a la cirurgia de l’aparell digestiu, com a cap de Cirurgia de l’Escola de Patologia Digestiva que dirigia el Dr. Gallart Monés, creant-se el primer Servei de Cirurgia Digestiva d’Espanya (Fig.2).

La seva dedicació fonamental va ser a la cirurgia de l’úlcera gàstrica, on les seves contribucions van ser extraordinàries. La millora constant de la seva tècnica el va portar a aconseguir uns resultats brillants, donant-se la circumstància que en un dels seus estudis refereix que, durant alguns anys seguits, no va tenir cap cas de mort entre els operats gàstrics, fet inusual en aquells anys. Va presentar aquests resultats al Congrés Internacional de Cirurgia celebrat a Varsòvia el 1929, on va causar gran impacte. De gran prestigi van ser els Cursos de Postgraduats sobre Tècnica Quirúrgica que va començar a impartir en la dècada de 1940. Per ells van passar un important nombre de professors i alumnes tant nacionals com estrangers, així com cirurgians experimentats.

Fundador i primer director de l’edició espanyola del col·leccionable Monografías Médicas, que s’edità a Barcelona entre 1940 i 1959. Fou president de l’Asociación Española de Cirujanos (1949-1953), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Sociedad de Cirurgía de Catalunya. Membre d’honor de la Sociedad Española de Patologia Digestiva, Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, de la Orden Civil de Sanidad, Clau de Barcelona, premi Pere Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia, membre d’honor de las Reales Academias de Medicina de Zaragoza i de Palma de Mallorca. El 1928, ingressa com acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Referències

E. Oliver Pascual, “El Doctor J. Puig-Sureda”, en Rev. Esp. Enf. Digest, 1952: 11: 313-315;

F. Martorell Ozet, “Profesor Juan Puig-Sureda. In Memoriam”. Rev. Esp. Enf. Digest., 1980; 57 , 81- 82.