Fill de Remigi Dargallo i Teresa Reventós Bordoy. Neix en una família entroncada a la medicina barcelonina de l’època. El seu pare, Remigi Dargallo Hernández era tisiòleg i va ser director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona.

En Cinto va ser un estudiant brillant, el millor expedient acadèmic de la seva promoció i premi extraordinari de llicenciatura a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1948. Durant la carrera va treballar a la Càtedra d’Histopatologia, per haver guanyat el Premi “Andrés Campos”.

Quan acaba la carrera, entra com a metge assistent a l’Hospital de la Creu Roja, on col·labora en el Servei de Cirurgia del Dr. Lorenzo Garcia-Tornel. Guanya les oposicions a la Beneficència Mèdica Municipal (1949) i al Patronat Nacional Antituberculós (1951). Exerceix durant un temps breu com a tisiòleg a Maó.

L’any 1952, després d’un concurs-oposició, ingressa com a metge assistent a l’Hospital de Sant Pau al Servei de Cirurgia de la Infància del Dr. Olivé Gumà (Fig.1). És un metge jove inquiet que toca moltes tecles per guanyar-se la vida, fins que troba com satisfer la seva vocació que és la de ser cirurgià pediàtric.

L’any 1958, guanya les oposicions a una plaça de cirurgià pediàtric a la casa Municipal de Maternologia de Barcelona, i el mateix any comença a anar a la Seu d’Urgell com a cirurgià consultor. El 1959, el nomenen cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica de la Quinta de Salut L’Aliança, càrrec que conservarà fins a la seva jubilació el 1993.

Compagina el càrrec a L’Aliança amb altres tasques: cap de l’Equip Quirúrgic d’Urgències de Peracamps, cap dels Serveis Quirúrgics de l’Hospital de l’Esperança, i finalment, assumeix la direcció del Servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital del Mar el 1976. Al mateix hospital imparteix com a professor les classes d’aquesta matèria a la Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona, quan la pediatria estava a càrrec del Dr. Llorens Terol. És també professor de l’Escola d’Infermeria de la Creu Roja.

En el transcurs d’aquests anys, la seva producció científica (tesi doctoral, publicacions, comunicacions, cursos i sessions hospitalàries i redacció de diversos llibres específics) és abundant. Entre els seus llibres destaca Etapas de la cirugía: historia de la cirugía, on demostra el seu coneixement en l’evolució de la seva especialitat.

Quan s’aprova la llei d’incompatibilitats a l’Estat espanyol (Llei 53/1984), prefereix retenir la plaça de l’Aliança i renunciar a l’Hospital del Mar. Aviat és nomenat cap del servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital del Sagrat Cor, quan es produeix la defunció sobtada del Dr. Escudé i queda la plaça vacant (Fig.2).

No incorre en cap incompatibilitat per la naturalesa privada d’aquest hospital. Entra, doncs, al Sagrat Cor on hi estarà fins a la seva jubilació amb 70 anys.

El Dr. Dargallo no tan sols reunia una gran competència professional, investigadora i docent en el camp de la cirurgia pediàtrica, sinó que estava molt dotat pel treball en equip. Va aconseguir aglutinar un grup de metges brillants en els serveis que va dirigir. També era un home amb interès i facilitats pel dibuix i per la literatura. La seva habilitat com a dibuixant la va utilitzar per fer perdre la por als nens que anaven a visitar-se, tots rebien el seu dibuix, que feia mentre conversava amb el nen.

Referències

Martín Conillas, J. Carles. Recordant al Jefe. Annals del Sagrat Cor, 2004-2005; 10(3): 75. [accés web]

Broto, Jesús. Recordando al Dr. Jacinto Dargallo. Annals del Sagrat Cor, 2004-2005; 10(3): 76. [accés web]

Segura, Agustí. Estimat Jefe. Annals del Sagrat Cor, 2004-2005; 10(3): 77. [accés web]