Que no es facin radiografies a les dones gestants es deu a la Dra. Alice M. Stewart (Fig.1), una epidemiòloga anglesa nascuda a Sheffield l’any 1906, que va demostrar que l’aparició de leucèmies en els nens petits era deguda a les radiografies fetes a les seves mares durant l’embaràs.

Stewart estudia els cursos preclínics de medicina a la universitat de Cambridge i els cursos clínics al Royal Free Hospital de Londres. Passa un temps assistint a hospitals de Manchester i de Londres abans que li donin una plaça de metge de sala (registrar) al Royal Free Hospital.

Es trasllada a Oxford l’any 1941, quan es crea el Departament de Medicina Social, on investiga si hi ha algun factor ambiental en l’aparició de leucèmies infantils, la incidència de les quals augmenta d’una manera progressiva, fent pensar en la possible influència d’algun factor ambiental.

Stewart decideix interrogar les mares dels nens amb leucèmia buscant algun factor comú en elles que no trobi en mares control, és a dir en mares de nens sense leucèmia. Aviat resol el problema perquè les mares dels nens leucèmics havien estat sotmeses a alguna radiografia quan estaven embarassades (Fig.2). Els seus resultats van ser inicialment considerats com a erronis, però les seves conclusions sobre el dany fetal causat pels raigs X en les dones embarassades van ser finalment acceptades a tot el món.

Les radiografies eren, en aquells anys, un instrument diagnòstic nou, que tenia una utilitat enorme, i s’utilitzava amb notable prodigalitat perquè encara no s’havien descobert les seves limitacions en relació a la seva capacitat d’induir efectes adversos. La troballa d’Alice Stewart determina que s’apliqui la primera contraindicació a la pràctica de radiografies, que és l’embaràs.

El 1950, Alice Stewart és cap de la Unitat de Medicina Social Preventiva, amb seu a Oxford, però se sent decebuda perquè no ha pogut accedir al professorat d’aquesta matèria.

Es jubila l’any 1974, però desprès de retirar-se obté una plaça de metge honorari del departament de Medicina Social de la universitat de Birmingham. Allà estarà fins els seus 90 anys, i és quan fa les seves aportacions sobre els riscos laborals dels obrers de la indústria exposats a radiacions. Va examinar els registres de malaltia dels empleats de la planta de producció de plutoni de Hanford, a l’estat de Washington, i va trobar una incidència molt més gran de malalties induïdes per la radiació del que figurava als estudis oficials.

El 1986, va ser distingida amb el Right Livelihood Award (Premi al Comportament Correcte, popularment conegut com a Premi Nobel Alternatiu), un premi anual concedit a Estocolm. Stewart finalment va aconseguir el títol de “professora” pel seu nomenament com a catedràtica al Lady Margaret Hall, Oxford. El 1996, un documental de la televisió va nomenar Alice Stewart com una de les tres dones científiques més influents del segle XX (Fig.3). Tingué una influència generalitzada en el desenvolupament de la ciència de l’epidemiologia com a eina per entendre les causes de les malalties humanes. El seu objectiu era passar de la cura a la prevenció i això ho va aconseguir admirablement.

Referències

Richmond C. Alice Mary Stewart. BMJ 2002;325:106

Sarah Gillam. Alice Stewart and the link between foetal x-rays and childhood cancer. Royal College of physicians.