Gustav Simon (Fig.1) és un dels grans cirurgians alemanys, i va contribuir al desplaçament cap a Alemanya de la millor cirurgia que es feia a Europa, superant el Regne Unit i França que ho havien sigut abans. La gran contribució de Simon és haver estat el primer en demostrar que la nefrectomia era possible i podia ser ben tolerada.

El 1848, va rebre el seu doctorat en Medicina de la Universitat de Giessen, i del 1848 al 1861 va exercir com a metge militar. Durant aquest temps va treballar en un petit hospital a Darmstadt. De 1851 a 1852, va fer una estada a Paris amb el Dr. Antoine Jobert de Lamballe a l’Hôpital Saint-Louis. Jobert era el millor cirurgià del món per corregir les fístules vaginals, que eren un problema freqüent després de parts prolongats per la dificultat de treure el fetus. Simon, després de la seva estada a Paris, es converteix en el millor cirurgià alemany per tractar fístules vaginals.

El 1861, a petició de Carl Friedrich Strempel (1800 – 1872), fundador de la universitat de Rostock, és nomenat professor de cirurgia d’aquesta universitat i director de la clínica quirúrgica.

El 1867, succeeix Karl Otto Weber (1827 – 1867) a la Universitat de Heidelberg. Durant la Guerra franco-prussiana, fa de metge en hospitals militars. Simon es va especialitzar en els camps de Ginecologia, Ortopèdia i Cirurgia militar, i va publicar un llibre sobre les seves primeres experiències amb pacients ferits per armes de foc. El 1872, amb Bernhard von Langenbeck (1810 – 1887) i Richard Von Volkmann (1830-1889), funda la Societat Alemanya de Cirurgia.

El 2 d’agost de 1869, va fer la primera nefrectomia en un pacient humà. Gustav Simon era professor de cirurgia a Heidelberg i la malalta, Margaretha Kleb, de 46 anys, era una de les seves pacients. Havia estat operada, el 1868, per un cirurgià poc hàbil per tractar un quist o un tumor ovàric. Després de la cirurgia, fa una fístula vaginal i sempre tenia l’abdomen ple d’orina. El cirurgià havia ressecat part de l’urèter.

Malgrat la seva experiència en la matèria, Simon, després de tres intents fallits de tancar la fístula, es va adonar que la seva única opció era una nefrectomia. Fa pràctiques de nefrectomia en cadàvers, i extirpa el ronyó de 30 gossos. Finalment, satisfet amb la seva tècnica quirúrgica, va decidir operar Margaretha. La nefrectomia es realitza el 2 d’agost de 1869 sota cloroform. Després de la intervenció desapareixen els dolors, es cura la fístula i l’ascites desapareix, permetent que la malalta recuperi la seva vida normal.

El mateix mes d’agost, Simon fa una segona nefrectomia per una urolitiasi recurrent molt dolorosa, també amb èxit.

A la dècada següent només hi havia 28 nefrectomies publicades, amb una mortalitat del 64%. La primera nefrectomia que s’intenta a Anglaterra va ser el 14 de maig de 1872 per Arthur Durham (1834-1895) del Guy’s Hospital (Fig.2). Es va fer per un dolorós ronyó litiàsic, però el pacient va morir.

Referències

Jonathan Charles Goddard, Theodore Birks. A short history of nephrectomy. Urology news. 201; 21 ( 1):

Friedrich H. Moll. The surgeon and his intention: Gustav Simon (1824–1876), his first planned nephrectomy and further contributions to urology. Journal of Urology, 1999; 17(3):162-7