Malinda Ann Judson Richards va néixer el 1841, filla d’un predicador itinerant. Els pares moren quan Linda té 13 anys. Abans de morir sa mare, Linda l’ha de cuidar durant mesos d’una tuberculosi pulmonar. Abans també havia ajudat a sa mare a cuidar de son pare que també tingué una tuberculosi pulmonar. Aquesta experiència de cuidadora desvetllà la seva vocació per la infermeria.

La mort dels pares no va ser la única desgràcia que pateix Linda. Es casa amb un soldat ferit a la guerra de secessió, que mor després de quatre anys de ser cuidat per Linda, degut a les ferides que va patir i que van ser la causa de la seva mort.

El 1869, entra a treballar com ajudant d’infermera al Boston City Hospital (Fig.1). Ha de plegar al cap de tres mesos per una malaltia atribuïda a l’excés de treball. En aquells anys la feina d’infermera no era gaire diferent de la d’una minyona, i no estava gens valorada.

Quan s’ha recuperat, fa un curs per infermeres del New England Hospital for women and children. És la primera noia que s’inscriu a aquest curs, que alhora és el primer curs que s’organitza als Estats Units. Linda se n’ha assabentat per una resident de cirurgia del seu hospital, la Dra. Susan Dimock, que morirà d’accident en un naufragi a les costes de Sicília en unes vacances d’estiu l’any següent (Fig.2).

Conscient de la necessitat de millor formació per les infermeres, funda la Bellevue Hospital Training School de Nova York (Fig.3). El 1977, va a Londres a fer una estada de set mesos al St. Thomas Hospital, on coneix Florence Nightingale, que ha muntat allà una escola d’infermeres (veure aquesta entrada del blog de 27/04/21). Nightingale li recomana que vagi a estudiar a Edimburg, on tindrà la oportunitat de conèixer Lister, el pare de la cirurgia antisèptica.

Acabat el curs de Londres, ingressa com a supervisora de nit al Bellevue Hospital de Nova York amb el seu títol recentment estrenat d’infermera. Allí coneix sister (equivalent a supervisora) Helen, que havia estudiat a Londres amb Florence Nightingale.

Linda inventa un sistema de conservar la informació de cada malalt, que seria com una història clínica, i s’utilitzarà en altres hospitals.

El 1878, torna al Boston City Hospital, on obre una escola d’infermeres, que dirigeix durant 7 anys, fins que marxa al Japó, país on s’hi quedarà cinc anys muntant programes d’entrenament d’infermeres.

El 1911, es retira als 70 anys, i escriu la seva autobiografia ”Reminiscències de Linda Richards”.