Ludwik Rydygier és un dels cirurgians polonesos més famosos (Fig.1). La seva família tenia arrels alemanyes, però ell havia nascut a Polònia l’any 1850.

Rep una educació mèdica a Estrasburg, Berlin (on va tenir de mestre a Bernhard von Langenbeck), i Jena, com era costum en els territoris germànics de fer la carrera en diverses universitats. Es doctora el 1874 amb una tesi sobre l’àcid carbòlic, dirigida per Carl Hueter (1838 – 1882). Hueter fou un destacat cirurgià alemany, que va ser assistent de von Langenbeck a Berlin (veure aquesta entrada del blog de 17/01/22) i successor de Gustav Simon a la universitat de Rostock (veure aquesta entrada del blog de 07/08/22). El 1870, era catedràtic de cirurgia a la universitat de Greifswald.

El 1879, s’instal·la a Chelmno, una ciutat històrica sobre el riu Vístula, situada al nord de Polònia, en la que treballa amb molt èxit en la pràctica privada durant vuit anys. En aquesta anys s’obre camí en cirurgies molt diverses, com ortopèdia, ginecologia, urologia i cirurgia digestiva (Fig.2).

El 1887, li ofereixen el càrrec de professor de cirurgia de la universitat de Cracòvia (Fig.3), succeint Jan Mikulicz – Radecki. Rydygier es quedarà a Cracòvia durant deu anys, durant els quals reclamarà es construeixi un edifici modern per la clínica de cirurgia, que finalment es construirà el 1889, coincidint amb la reunió de la Societat Polonesa de Cirurgia. Exerceix, de 1888 a 1889, el càrrec de degà de medicina, perquè abandona Cracòvia per anar a Lviv, ciutat que abans era polonesa i ara correspon a Ucraïna.

Rydygier es quedarà a Lviv fins 1920, quan mor d’un infart de miocardi, exercint com a rector de la universitat.

Rydygier fou el segon, desprès de Pean, en fer cirurgia gàstrica. La primera intervenció fou una resecció d’un tumor mural gàstric, el 1880, en la seva clínica privada a Chelmno. El malalt mor després de la intervenció, però en l’autòpsia no es troba la causa de la mort, malgrat la qual cosa publica el cas en la revista alemanya Centralblatt fur chirurgie, el 1881.

Billroth fou el tercer cirurgià en atrevir-se operar un estómac. Ho fa amb èxit el 1881.

La següent operació de Rydygier fou una úlcera gàstrica penetrant al pàncrees, que va ser un èxit. És el primer a Polònia que opera estómacs, de manera que fou el primer que resseca el pílor amb èxit.

Rydygier introduí moltíssimes tècniques quirúrgiques, com per ressecar l’adenoma prostàtic.

El 1887, renuncia a la ciutadania prussiana, quan Prússia s’ha annexionat on nasqué Rydygier, i obté la ciutadania polonesa. Tenia un gran talent organitzador. Durant la primera guerra mundial va dirigir un hospital a Brno. Fou promogut a general de l’exèrcit polonès, i el 1920 es dedica a organitzar els hospitals militars.

Referències

R. Pach et al. Ludwik Rydygier – contributor to modern surgery. Gastric càncer, 2008; 11. 187 – 191.

Sablinski T et al., Ludwik Rydygier and the first gastroectomy for peptic ulcer. Surg. Gynecol. Obstet., 1991; 172: 493-496.