Anton de Borja fou un cirurgià militar català que va participar en la Guerra de Successió, singularment en la defensa de la ciutat de Barcelona al final de la guerra. Era fill d’Antoni de Borja, doctor en dret i capità d’infanteria, nascut el 1673 i resident a Rubí. Era un cirurgià romancista, és a dir que no havia estudiat a la universitat, però no coneixem com i amb qui s’havia format en cirurgia, segurament en l’obrador d’un altre cirurgià. Des del 1708, sembla que participa en la Guerra de Successió com a cirurgià major del Regiment de Cavalleria que, en diferents accions bèl·liques, comanda Rafael Nebot i intervé en la defensa de la ciutat de Barcelona.

El 1714, amb la derrota dels austriacistes, abandona l’exèrcit al que s’hi havia incorporat voluntàriament i retorna a Rubí on, el 1706, havia obert un obrador de cirurgià-barber, el primer d’aquests a la vila que, en aquell temps, no tenia gaire més de 300 habitants. De Borja, a més d’exercir de cirurgià practicant, fent cures i sagnies, és el secretari i l’escrivà de l’ajuntament, càrrecs que ocuparà fins al 1749, dos anys abans de la seva mort.

És meritori que el cirurgià d’una localitat petita, que no té estudis acadèmics, tingui obra escrita, encara que sigui inèdita. El 1730, escriu en català Chirurgia practica moderna. Abans, el 1716, ha escrit un altre text, titulat: Ramellet de diferentes flors tan antigues com modernes, una obra que inclou taules dels medicaments, remeis per febres i ferides així com les malalties dels infants, entre altres temes. És digne de menció el fet que aquestes obres les escriu en català en un moment en què la victòria filipista ha gairebé eradicat l’ús del català escrit. Deixa, també, traduccions al català manuscrites de llibres d’autors espanyols com el Tractat breu de flebotomia de Diego Pérez de Bustos i Principios de cirugía (Fig.1) de Jerónimo de Ayala, del 1721.

Casat en primeres núpcies amb Eulàlia Calvet el 1707 a Rubí, es casà novament amb Caterina Vallhonrat després de quedar vidu. Dels seus diferents fills, dos són cirurgians: Anton de Borja, que neix el 170? i Miquel de Borja, nascut el 1712. Ambdós continuen l’obra del pare a Rubí. Un fill de Miquel de Borja Vallhonrat, de nom Miquel de Borja Pagés i resident a Rubí, es llicencia en Medicina a la Universitat d’Osca i es doctora en Medicina. És probable que Anton de Borja pare, que probablement no estava connectat amb els grans centres mèdics i educatius del país, escrivís la seva obra en català i traduís llibres d’altres autors per facilitar l’educació quirúrgica dels seus fills.

L’any 1987, les filials del Vallès de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears creen el I^er Premi Anton de Borja d’Estudis Sanitaris mentre que, el 1989, l’Ajuntament de Rubí dona el seu nom a un dels carrers d’aquesta localitat del Vallès. El 1994, el Servei Català de la Salut bateja el segon Centre d’Atenció Primària de Rubí amb el nom d’Anton de Borja.

Referències

Casassas, O. Anton de Borja, l’humil. Una faula i setze històries: excursió pel camp de les ciències. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 1999ñ

Vallribera-Puig, P i Montaña-Buchaca, D. Anton de Borja, cirurgià del segle XVIII. Actes XXXII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Rubi, 1986;2:265-282.

Serra-Rosselló, J. Un médico local. Don Antonio de Borja. Rubricatus, 1949;4:1-2.