Petrus Hispanus, que era el nom amb que es coneixia João Pedro Julião, era un metge que va ser elegit papa l’any 1276, amb el nom de Joan XXI (Fig.1).

Només va poder governar l’església catòlica durant set mesos perquè va tenir una mort tràgica el 20 de maig de 1277, quan va morir sepultat per bigues i pedres d’un estudi que es va enfonsar. Petrus estava inspeccionant aquest estudi adjacent a la catedral de Viterbo, a Itàlia, on es feia una biblioteca pròpia.

Petrus Hispanus havia nascut a Lisboa al voltant de 1215, fill i net de metges. Estudia primer a l’Escola Episcopal de la catedral de Lisboa, després, segurament influït pel pare i l’avi, estudia medicina. Ho fa a la Universitat de Paris, que era la segona facultat de medicina d’Europa en antiguitat, darrera la de Bolonya, que va ser la primera facultat de medicina de l’època medieval. La tercera fou Montpeller i la quarta Oxford.

A Paris estudia Medicina, Dialèctica, Lògica, Física i Metafísica. Alguns historiadors afirmen que també va estudiar a Montpeller, una de les escoles de medicina mes prestigioses. Va ser deixeble de William de Sherwood (1200 – 1271), un pensador anglès que va ser durant un temps professor a la Universitat de Paris, on conegué Petrus Hispanus, de qui fou mestre.

Des de 1247 és professor de medicina de la Universitat de Siena, on hi estigué 12 anys i escrigué diversos tractats de medicina i també de lògica.

El seu llibre més conegut és Tesaurus pauperum (Tresor dels pobres) (Fig.2), que era un simple receptari, una mica sui generis, similar al que havia escrit Arnau de Vilanova. Hi ha receptes per millorar l’erecció i donar més plaer a les dones en las relacions sexuals, com és introduir herbes aromàtiques en el recte per estimular el coit.

Una de les seves recomanacions per millorar el sexe era menjar testicles de teixó i untar – se el penis amb bilis de senglar per millorar l’erecció. També tenia remeis per aplacar el desig sexual als homes que volien mantenir la castedat.

La seva obra més difosa fou un tractat de lògica, “Summulae logicales”, que es va convertir en un manual de referència i va tenir una vigència de 300 anys amb reedicions i còpies manuals.

Va estar 12 anys a Lisboa, on a més de ser degà de l’església de Lisboa va fer de metge, especialment en la pràctica de l’oftalmologia. Segurament escrigué el seu llibre un llibre sobre malalties dels ulls, “Liber de oculo”, un tractat de terapèutica de malalties dels ulls.

El 1272, el capítol catedralici de Lisboa l’elegeix com a bisbe de Braga, a Portugal, i el fan cardenal el 1273. Exercia ocasionalment de metge, malgrat les obligacions que li imposava la carrera eclesiàstica. Va fer de metge del cardenal Fieschi, que després va ser papa amb el nom d’Adrià V. El 1276, el conclau cardenalici es reuneix a Viterbo i és elegit Papa (Fig.3). Escull el nom de Joan XXI i durant el seu breu mandat va afavorir l’escolasticisme, busca la unió amb l’església grega, reorganitza les finances del Vaticà, fa reformar la Universitat de París i aconsegueix que Alfons III de Portugal respectés els bens de l’església.

Era un home d’una cultura universal. Quan va ser professor, els seus alumnes estaven contents amb les classes que donava.

Referències

E. Laval, Petrus Hispanus, médico medieval, elegido Papa con el nombre de Juan XXI. Bosquejo de medicina medieval. Rev. Chilena Infect.,

JD. Blanchard. Papa Juan XXI, oftalmólogo. Dos. Ophtal. 1995; 89: 75 – 84.

J. Meyran Garcia. Juan XXI, médico, oftalmólogo y Papa. Rev. Mex.Oftalmol. 2007, 81 (1)¨54.