El mieloma múltiple es coneix també com a malaltia de Kahler, un metge txec que va publicar, el 1889, un cas que havia diagnosticat en un metge malalt, al temps que feia una revisió dels casos que s’havien publicat.

Otto Kahler (1849 – 1893) havia nascut a Praga, on estudia medicina, i després d’una estada d’alguns mesos a Paris amb el Dr. Charcot (veure aquesta entrada del blog de 08/07/21), és nomenat professor associat de la universitat de Praga el 1882, i catedràtic el 1886 (Fig.1). La seva estada amb Charcot el converteix en un neuròleg prestigiat a Viena, on descriu la siringomièlia.

El 1889, Kahler succeeix en la direcció de la càtedra de Patologia Mèdica de Viena a Heinrich von Bamberger. Malauradament se li diagnostica aquell mateix any un càncer de llengua, que és extirpat pel professor Billroth, però recidiva posteriorment i li causa la mort per metàstasi als 44 anys.

Kahler havia visitat el metge amb un mieloma l’any 1879 arran d’un dolor toràcic que augmentava d’intensitat en inspirar profundament. Aquest dolor va persistir durant anys. El 1881, Kahler observa que el seu malalt pateix proteïnúria, li apareix una pal·lidesa progressiva fins que mor, el 1887. En l’autòpsia, es descobreixen masses tumorals òssies formades per acumulacions de cèl·lules plasmàtiques.

Els primers casos de mieloma múltiple van ser publicats pel Dr. Thomas Watson el 1842, per Samuel Solly, metge de l’Hospital Saint Thomas, de Londres, el 1844, i per John Dalrymple, cirurgià del Royal Ophtalmic Hospital (Fig.3), el 1846.

Solly va denominar el seu cas de “mollities ossium” i cursava amb dolors ossis i fractures espontànies. Els tres casos tenien proteïnúria. L’orina del malalt de Watson i la del malalt del Dr. Dalrymple van ser entregades al Dr. Bence Jones (Fig.4) per tractar de caracteritzar la proteïna present.

Bence Jones (1813 – 1873) era un metge del Saint George Hospital de Londres, considerat el més expert de la ciutat en química clínica. S’havia format al Trinity College de Cambridge i al St. George Medical School, on es gradua el 1845. Queda com a metge de plantilla de l’hospital i té una excel·lent consulta privada. Quan rep l’orina dels malalts amb mieloma, té 31 anys.

Bence Jones publica, el 1847 i el 1848, les primeres descripcions de la proteïna que porta el seu nom, i considera que és una globulina produïda per les cèl·lules plasmàtiques neoplàsiques. El metge rus JK von Rustizky descriu un altre cas el 1873, i utilitza per primer cop el terme de mieloma múltiple.

Els primers casos de mieloma múltiple descrits als Estats Units van ser observats al Rush Medical College de Chicago el 1894, pels Drs. James Herrick i Ludvig Hektoen.

Referències

WR Bett. Otto Kahler (1849 – 1898). A centennial note. Bone & Joint publishing. 1949; 3; 471,

JM Abadie. Henry Bence Jones: The father of clinical chemistry? Lab. Med., 2009; 40: 181-182.

L. Rosenfeld. Henry Bence Jones (1813 – 1873). The best “chemical doctor” in London. Clin Chem., 1967; 33 (9): 1687 – 1692.

Carlos Ortiz Hidalgo. De las células al mieloma múltiple. Una breve perspectiva histórica. Patología Revista latinoamericana, 2011: 49 (2): 120 – 131.