Gerty Cori fou l’esposa de Carl Cori, i al mateix temps la seva companya i col·laboradora científica (Fig.1). Les seves aportacions van tenir el mateix pes científic que les del seu marit, i tant ell com ella van exercir una tasca de formadors d’altres investigadors. Pel seu laboratori van passar un gran nombre de científics, com Hans Krebs, el del cicle de Krebs, i el premi Nobel espanyol Severo Ochoa.

Van dedicar-se preferentment, ella i el seu marit, a investigar la glucosa i el glucogen, així com els enzims que intervenen en el seu metabolisme, la glucosa 1 fosfat, la glucogen fosforilasa, i la fosfoglucomutasa, que van ser descrites en el seu laboratori. Van caracteritzar quatre tipus de malalties diferents causades per deficiències d’enzims del metabolisme del glucogen.

Gerty Cori neix a Praga, quan aquesta ciutat pertanyia a l’imperi austro-hongarès, el 1896, en una família jueva benestant. Acabats els estudis secundaris vol matricular-se a la Facultat de Medicina de Praga, on el seu oncle matern és catedràtic de pediatria. Abans, però, ha d’adquirir coneixements de llatí, matemàtiques i química, per poder inscriure’s.

Finalment passa l’examen i pot començar la carrera el 1914. La fascinen les classes de bioquímica, on coneix un company de curs, Carl Cori, natural de Trieste (Fig.2). Aviat comencen a treballar plegats i es casaran el 1920, en acabar la carrera, en una cerimònia religiosa en una església catòlica.

Malgrat les dificultats que es viuen a Europa acabada la Primera Guerra Mundial, Gerty Cori troba feina en un laboratori de Viena i el seu home en troba com a pediatra a l’hospital pediàtric Karolinen-Kinderspital.

La virulència de l’antisemitisme d’aquells anys els empeny a marxar d’Europa. Tenen l’oportunitat de trobar feina a l’Institut Estatal per a l’Estudi de Malalties Malignes a Buffalo, Nova York. A Carl Cori li ofereixen dirigir els laboratoris clínics associats a l’hospital i a Gerty li donen una plaça al laboratori de patologia clínica.

Tant un com l’altra tenen molt temps per dedicar a la recerca. Estudien el metabolisme energètic per dilucidar com l’organisme pot proveir d’energia els diferents teixits.

Gerty posa a punt la metodologia analítica quantitativa que li permet tenir el grau de precisió i exactitud que caracteritzen els laboratoris del matrimoni Cori.

En els nou anys que estan a Buffalo, aclareixen com és el metabolisme de la glucosa i del glucogen. L’any 1931, ja eren força coneguts als Estats Units per la seva activitat científica. Carl té propostes de treball que no inclouen la Gerty, perquè en molts estats hi havia normes que impedien que persones de la mateixa família treballin junts en la mateixa institució.

El 1931, reben l’oferiment de la Universitat de Washington de Saint Louis, una universitat privada liberal, d’una càtedra de Farmacologia a Carl i de col·laboradora a Gerty. Era el millor que s’oferia a un dona. Fins 1947 no van oferir a Gerty una càtedra universitària (Fig.3).

Gerty s’interessa per l’estudi dels enzims, i reconeix un conjunt d’enzims, dels que ara en coneixem la funció. Va seguir treballant fins el final dels seus dies, malgrat patir una mielofibrosi que havia començat deu anys abans, i li va causar la mort el 1957.

El matrimoni Cori rebé el premi Nobel de Medicina el 1947 pels seus treballs sobre el metabolisme del glucogen (Fig.4). Gerty va ser la primera dona en rebre un premi Nobel de ciències.

Referències

Marta Giralt Om. Gerty Theresa Cori. Dotze dones en la biomedicina del segle XX. Fundación Dr. Antoni Esteve, Barcelona

Joseph Larner. Gerty Theresa Cori. 1896-1957. A Biographical Memoir. National Academy of Sciences, New York 1992.