Cap els anys 70 del segle passat alguns metges argentins van abandonar el seu país i es van instal·lar als Estats Units on van desenvolupar una carrera brillant. Alguns eren persones progressistes i havien militat en organitzacions perseguides pel règim militar argentí. Altres ho havien fet per tenir unes oportunitats per investigar que el seu país no els hi oferia.

Només en el camp de l’Hepatologia puc referir-me a dos excel·lents hepatòlegs, de qui vaig ser amic, els Drs. Andy Blei i Roberto Groszmann, els dos malauradament desapareguts i d’una extraordinària vàlua humana i científica.

Roberto Groszmann va morir ara fa un any, aquesta nota pretén ser un homenatge a la seva persona i un reconeixement a la seva obra científica (Fig.1).

Roberto va néixer a Buenos Aires l’any 1939, de pare hongarès i mare d’ascendència també hongaresa. Estudia medicina a la universitat de Buenos Aires i es gradua el 1964. Marxa als Estats Units on fa la residència de dos anys a Chicago amb el Dr. Hyman Zimmerman, que segueix amb un programa de postgrau de quatre anys amb el mateix Zimmerman, que s’ha traslladat a Boston.

Durant aquests anys, coneix un jove cardiòleg, Jay Cohn, amb qui comprova en estudis hemodinàmics que els malalts cirròtics tenen un estat circulatori hiperdinàmic amb hipotensió arterial que mantenen tota la vida. A partir d’aquesta, constatació seguirà una via de recerca en la que farà descobriments transcendentals, com el paper de la translocació bacteriana que agreuja l’alteració hemodinàmica de la cirrosi, el mecanisme de la disfunció epitelial que augmenta el to vascular i la pressió portal en la cirrosi i l’aplicació de tractaments de la hipertensió portal basats en la fisiopatologia del trastorn.

El 1971, després de 6 anys als Estats Units torna amb la família a l’Argentina, però el 1973 torna a Amèrica del Nord degut a les circumstàncies polítiques del seu país. Ingressa al Centre Mèdic de l’administració de Veterans a West Haven, on serà cap del servei de Digestiu de l’hospital, a la vegada que exerceix de professor de medicina de la Universitat de Yale.

El seu laboratori d’Hemodinàmica té un prestigi universal. Per allí passen, a fer estades, tots els investigadors interessats en la hipertensió portal, i Groszmann es converteix en el mentor d’una generació d’hepatòlegs (Fig.2).

Publica un nombre considerable d’articles en revistes del màxim grau d’impacte i forma part de l’equip de direcció de moltes d’aquestes revistes.

Obté tots els reconeixements possibles de l’Associació per l’Estudi del Fetge dels Estats Units i de la d’Europa. El seu caràcter amable i generós facilita les relacions personals amb els seus col·laboradors que es converteixen en amics.

Referències

J Bosch. EASL International Recognition Award recipient 2016; Prof. Robert J Groszmann. J Hepatol, 2016; 64: 996-997.

M. Lewis. Robert J Groszmann, MD, FRCP, J Clin Gastroenterol., 2007; 41 (suppl 3): 245-246.