La guerra civil espanyola portà greus problemes als perdedors. En primer lloc, als milers de persones que van haver d’exiliar-se, entre elles uns 1.500 sanitaris, més de 500 eren metges.

Refer la vida personal i professional en un altre país no és una cosa fàcil, i només és un camí que es pot emprendre si es corre el risc de perdre la vida quedant-te al teu país.

Els metges que no van marxar a l’exili estaven convençuts que no havien comès cap delicte i no els havia de passar res. No obstant això, les coses no van anar tan bé per un cert nombre de companys.

El govern franquista fa publicar, el 6 d’octubre de 1939, només dos mesos i mig acabada la guerra, una ordre per la que s’ordena la depuració dels metges segons la seva conducta en relació al Gloriós Moviment Nacional (GMN) i deixa als Col·legis de Metges la responsabilitat d’examinar tal conducta, i sancionar als culpables de poca adhesió al GMN.

Quan entren els “nacionals” a Barcelona, se suspèn la junta de govern del Col·legi de Metges de Catalunya, que presidia el pediatre August Brossa, i es nomena una comissió gestora per cada col·legi provincial. Barcelona és presidit pel professor Vicenç Carulla Riera, catedràtic de Terapèutica Física (Fig.1).

Als pocs mesos, el governador civil nomena una Comissió Directiva del Col·legi de Barcelona, presidida pel Dr. Lorenzo Garcia Tornel (Fig.2). Aquest era un cirurgià, director de l’Hospital de la Creu Roja, que havia presidit el Col·legi de 1927 a 1929.

La Comissió Directiva envià a tots els col·legiats un formulari per fer una declaració jurada de les activitats professionals en el temps de la República i la Guerra Civil. Va crear, a més, 6 comissions de depuració per examinar les declaracions jurades, així com les denúncies de particulars a metges concrets, acusant-los de falta d’adhesió al règim o de participació activa en favor de la República. Les comissions facilitaren els noms dels metges que havien de ser investigats pel jutge instructor, que va ser el Sr. Martí Fuster Salvatella, advocat, capità de complement d’infanteria mutilat, que decidia entre proposta de sanció, que aplicaria la comissió directiva, o la seva absolució.

En total es van examinar 2.956 expedients, dels quals 2.240 van ser absolts per les comissions de depuració i 358 van passar al jutge instructor. D’aquests, 115 van ser absolts i 236 sancionats pel Tribunal de depuració que va determinar la sanció a proposta del jutge instructor, el que representa el 9 % del total de col·legiats.

Dels 236 sancionats, 30 (1,2 % del total de col·legiats) van ser suspesos d’exercici, 38 inhabilitats per ocupar càrrec públic durant 20 anys, 74 inhabilitats entre 5 i 20 anys, i 23 inhabilitats per menys de 5 anys.

Les causes per ser acusat podien ser allistar-se a l’exèrcit republicà de manera voluntària, haver exercit un càrrec de comandament en la República, haver estat promogut a oficial o haver militat en un partit catalanista.

En definitiva, el nombre de sancionats amb suspensió de l’exercici o inhabilitació per l’exercici de càrrecs públics, com contracte amb un hospital públic o amb la universitat, va ser relativament modest (9%), segurament perquè tant el president de la comissió directiva del Col·legi com el jutge instructor, van voler perjudicar el menys possible els companys, i sobre tot perquè els que haurien sigut sancionats havien marxat a l’exili. La sanció més greu, que era la de suspensió d’exercici, només va afectar el 1,2 % de la col·legiació. Cal remarcar que Garcia Tornel va haver de resistir les pressions d’alguns metges feixistes que volien sancions més fortes.

Referències

Miquel Bruguera i Cortada. El tribunal de depuració de responsabilitats polítiques del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (1939-1941). Gimbernat, 2008;50: 267-292.

Carmen Perez Aguado et al. Los expedientes de depuración del franquismo en el hospital de Sant Pau. Gimbernat, 2012, 58: 191-202.