La Dra. Barrows fou la primera metgessa que va posar una consulta d’oftalmologia als Estats Units. Li va quedar temps per fer d’activista social, lluitant per la reforma de les presons. La seva vida no va ser plàcida, en part perquè va ser orfe de pare molt jove, i degut a la malaltia que agafa el seu marit poc després de casada, que l’obliga a buscar feina per mantenir-se tots dos (Fig.1). Ell era expert en taquigrafia, i li havia ensenyat a la seva dona. Això els va salvar econòmicament quan ell cau malalt, perquè Bella Barrows pot trobar feina al Departament d’Estat dels Estats Units, essent la primera dona que treballa en el Departament d’Estat, que és l’equivalent al nostre ministeri d’Afers exteriors.

Encara que Bella no tenia l’aspiració de ser primera en res, també va ser la primera dona que va ser professora d’universitat, donant classe d’oftalmologia a la Universitat de Howard.

Isabel Hayes Chapin Barrows neix en una família d’emigrants escocesos. El pare era metge. Ella es casa als 15 anys amb un pastor congregacional que volia ser missioner. L’església congregacional és una església cristiana protestant d’origen calvinista i és el govern congregacionalista, ja que aquesta secta protestant es caracteritza perquè cada congregació territorial gestiona els seus assumptes de manera independent i autònoma. El congregacionalisme als Estats Units té els seus orígens en els puritans de Nova Anglaterra. Els congregacionalistes van ser molt actius en molts moviments de reforma social, com l’abolicionisme, la temprança i el sufragi femení.

Isabel acompanya el seu marit a I’Índia, i aquest cau aviat malalt de “febres”. Bella, que només té 15 anys, ha de donar classes en una escola de nenes per guanyar-se la vida.

Tornen a Amèrica ella i el seu marit. Allà, Bella troba feina com ajudant d’un metge que es dedica a la hidropatia, que és una variant de la hidroteràpia, que consisteix en les aplicacions d’aigua freda per tractar diferents malalties, especialment el dolor. Avui dia, aquesta teràpia està abandonada. Bella s’enamora del secretari del doctor, que és un expert en taquigrafia. Bella n’aprèn, i farà servir aquest coneixement quan el seu marit es posa malalt d’una febre tifoide i ella necessita trobar feina i guanyar diners.

Marxen a viure a Washington, on ella és contractada pel Departament d’Estat com a secretària. És la primera dona que contracta l’administració americana. Quan el seu marit es recupera, s’inscriu al Woman Medical College que estava a la New York Infirmary for Women, fundada per Elizabeth Blackwell. Es gradua el 1869, als 24 anys, i immediatament fa un viatge d’estudis a Zuric on estarà amb el Dr. Johan Friedrich Horner, qui va descriure la síndrome de Claude Bernard – Horner, on adquirirà un bagatge important de coneixements. Passa després una temporada a la Universitat de Leipzig, i finalment va a Viena per veure Ferdinand von Arlt, on la deixen operar unes cataractes amb èxit.

Bella torna a Washington, on munta la primera clínica oftalmològica d’Amèrica. La Universitat de Howard li ofereix un contracte de professora d’oftalmologia, que ella accepta. També en això fou la primera professora universitària. Curiosament l’American Medical Association no la va acceptar com a membre fins 1876. De 1870 a 1873 s’encarrega a la Dra. Barrows que visiti els malalts amb problemes de vista que estan ingressats al Freedman Hospital de Washington, que era un hospital d’afroamericans (Fig.2).

Aquests anys, Bella està molt ocupada perquè, a mes d’assistir a l’hospital, havia de fer de taquígrafa al Congrés ja que no havia deixat aquesta feina.

El 1873, deixa l’hospital ja que marxa amb el marit a Massachussets perquè li han ofert una feina de pastor (Fig.3). Durant els darrers 16 anys, Bella i el seu marit participen en moviments socials reformistes, en el camp de l’ensenyament, de la immigració, dels drets de les dones, dels negres i de les presons.

Referència

The woman of the first . Isabel Hayes Chapin Barrrows. Indian J Ophtalmol. 2015; 122 (6): z1065 – 1069.