La malaltia de Karl Marx

El tipus de malaltia cutània que va patir Karl Marx (Fig.1) ha estat identificada per un dermatòleg anglès, Sam Shuster, després de llegir tota la correspondència de Karl Marx on hi ha moltes referències als símptomes que patia.

Retrat de Karl Marx
Fig.1 Retrat de Karl Marx

A partir de 1862, quan Marx té 46 anys, comença a tenir unes lesions nodulars i doloroses a les axil·les, engonals, penis i regió suprapúbica, que interferia notablement les seves activitats i li causaven un impacte molt negatiu pel dolor que li causaven.

Shuster ha interpretat aquestes lesions com una hidradenitis supurativa, malaltia que es caracteritza per la formació de nòduls dolorosos que poden fistulitzar, o convertir-se en un abscés que drena espontàniament i cicatritza (Fig.2).

Lesions nodulars a punt de fistulitzar
Fig.2 Lesions nodulars a punt de fistulitzar.

La lesió és de caràcter auto-immune i consisteix en una hiperqueratosi que obstrueix el drenatge de les glàndules apocrines dels fol·licles pilosos. La obstrucció de les glàndules és la responsable de les formacions nodulars que, quan s’infecten, produeixen la seva abscessificació.

Aquesta malaltia fou descrita pel dermatòleg francès Aristide Verneuil (Fig.3). Doctorat el 1852 en medicina per la universitat de Paris, fou interne dels hospitals de Paris. El 1865, era cap del departament de cirurgia de l’Hôpital du Midi i el 1868 de l’Hôpital Lariboisière. El 1872, obté la càtedra de Cirurgia Clínica de l’Hôpital de la Pitié i finalment ocupa la càtedra de Clínica quirúrgica a l’Hôtel Dieu.

El dermatòleg Aristide Verneuil
Fig.3 El dermatòleg Aristide Verneuil

En el temps de Verneuil, no hi havia encara antibiòtics, i les lesions d’hidradenitis curaven espontàniament o desprès del drenatge quirúrgic. Actualment s’administren antibiòtics per via oral i de forma tòpica. Per frenar el creixement dels nòduls, s’administra Adalimumab.

Més recentment, uns investigadors serbis han proposat que la malaltia es desencadena o és induïda pel consum de tabac en elevades quantitats, fet que succeïa amb Marx, que era un gran fumador.

La revisió de la correspondència de Marx feta per Shuster ha permès descartar que Marx tingués una malaltia hepàtica. En la seva correspondència, no es mencionen símptomes de malaltia hepàtica, sinó únicament un atac de dolor a la regió hepàtica, potser un còlic hepàtic per litiasi vesicular.

El que no podem saber és si la malaltia cutània que tingué, exercí una influència negativa sobre el seu pensament filosòfic.

Referències

S. Shuster. The nature and consequence of Karl Marx’s skin disease. Br. J.Dermatol., 2008; 158(1):1-3

Z.B.Mokos et al. Understanding the relationship between smoking and hidradenitis suppurativa. Acta Dermatovenereol. Croat., 2020; 28 (1); 9-13.

Tilles G. Verneuil and Verneuil’s disease. An historical overwiew. Hidradenitis Suppurativa. Jemec, Gregor BE, Revuz J, Leyden JJ (Eds.) 2006, 4–10.

Hi ha un comentari

  1. No me extrañaría que su enfermedad cutánea influyese en su pensamiento político, y de todo orden, porque con nódulos constantes en sobacos, ingles y pubis, que supuran, es como para estar enfadado con medio mundo. Vaya tortura.

    M'agrada

Deixa un comentari