Fa uns vint-i-cinc anys, quan era president del Col·legi de Metges de Barcelona, vaig escriure una Nadala sobre els carrers de la ciutat que duien un nom de metge (Els metges i els carrers de Barcelona, Nadala COMB 1999). Hi havia 62 espais públics, carrers, avingudes, passatges o jardins, amb el nom d’un metge, però cap amb el nom d’una metgessa.

L’ajuntament de Barcelona que presideix la Sra. Ada Colau ha fet una feina excel·lent en el Nomenclàtor de carrers de la ciutat, eliminant carrers que tenien el nom de persones no democràtiques, del temps de la Guerra Civil i del posterior franquisme, i també d’èpoques anteriors. L’última eliminació ha estat la d’un home d’empresa dedicat en part al tràfic d’esclaus, el sr. Antonio López, marquès de Comillas. Al mateix temps, l’alcaldessa ha decidit de manera ferma la incorporació de noms de dona en les vies públiques. Ara en tenim 43, de les quals 8 són metges i 1 infermera.

N’hi hauria més si hi hagués més carrers o places per batejar, però amb els nous carrers que s’obren, que són pocs, i les substitucions, que majoritàriament ja s’han fet, es va molt poc a poc en posar noms de dona als carrers de la ciutat.

Jo suggeriria a l’alcaldessa que eliminés noms de sants i santes, ja que hi ha un total de 155 sants i 53 de santes, bastant dels quals estan repetits, perquè porten el mateix nom un carrer, un passeig i una avinguda. També hi ha una avinguda i un carrer dedicats a la mare de Déu de Lorda, i un passeig i un carrer a la mare de Déu del Coll. Molts dels noms de sants i de santes no deuen tenir gaire devots, i podrien ser eliminats sense que ningú s’enfadés. També el nom de molts pobles de Catalunya, que tenen un carrer, es podrien eliminar. Jo crec que ni l’alcalde d’aquestes poblacions es molestaria si es fes la substitució dels noms d’aquestes localitats pel de persones que volem honorar, per una o altra raó. Li recordo a l’alcaldessa que és més difícil i més car, anar fent jardins a l’interior de les illes de l’Eixample per poder posar els noms de personatges a aquests jardins, incloent- hi dones, que no pas eliminar noms de carrer que avui dia tenen poc sentit. Els carrers que s’hagin quedat sense nom serviran per reduir la llista d’espera de noms de personatges que haurien de tenir un carrer.

Les 43 dones que tenen ara un carrer o una altra via pública a Barcelona han estat homenatjades per diversos motius. Unes han destacat com a mestres, com Dolors Palau, Carme Aymerich, Elena Moragas, Dolors Batlle (Fig.1), i Valerie Powles, educadores, com Anna Domènech, Ramona Fossas, i Lluïsa Sala, escriptores com Ana María Matute (Fig.2), Felícia Fuster, Aurora Díaz-Plaja i Margarita Rivière, activistes socials, com Lluïsa Alba, Francesca Vergés, Emília Llorca, Rosa Galobardes, Consol Casals i Angelina Trallero, sindicalistes, com Conxa Pérez i Isabel Domínguez, l’agent literària Carme Balcells, artistes com Lolita Torrentó, Maria Espinalt, Remedios Varo, Anna Lizaran, Mª Lluïsa Granero, Maria Carbonell, Angelina Alós, i Teresa Boronat, esportistes com Josefina Torrens i les germanes Enriqueta i Carme Soriano, primeres dones llicenciades en matemàtiques, l’Assumpció Català, i en arquitectura, Marga Brender. També s’ha premiat algun personatge històric, com Josefa Vilaret, la “negreta” i Carme Claramunt, la primera dona afusellada al Camp de la Bota acabada la Guerra Civil.

En categoria apart mencionarem les 7 metgesses i 1 infermera que ara tenen carrer. El criteri per escollir les metgesses per la Ponència de Nomenclàtor ha estat el cronològic. Han escollit les que primer van obtenir la llicenciatura en medicina, més que no pas la qualitat professional, però potser no hi havia cap altre forma de fer-ho perquè en aquells anys el màxim que podria fer una dona metge era tenir una consulta i dedicar-se a una activitat que agradava poc als metges barons, les malalties de les dones, que és la part no quirúrgica de la Ginecologia, i les malalties de la canalla, normalment la puericultura més que no pas les malalties dels nens.

Totes aquestes metgesses que tenen un carrer van haver de fer un esforç extraordinari per superar la resistència que exercien les autoritats acadèmiques, els alumnes i la majoria de professors a que trobessin un mitjà estimulant per l’adquisició de coneixements. No es comprèn la raó d’aquesta resistència al canvi de tants homes que en les altres qüestions tenien un comportament normal. Només podien argumentar, sense cap fonament, que la medicina no estava feta per les dones.

Algunes doctores no complien aquest criteri sinó que van exercir alguna altra especialitat. En total son les següents: Dolors Aleu, Elena Maseras, Martina Castells, Dolors Lleonart, Ignàsia Salvans, Empar Valls, Dolors Canals, i Concepció Aleixandre (veure aquesta entrada del 08/04/22), les set primeres catalanes i la última valenciana. L’única infermera és Elisabeth Eidenbenz (veure aquesta entrada del 26/05/21), la mestra i infermera suïssa, fundadora de la Maternitat d’Elna (Fig.3).