Fleming va descobrir la penicil·lina per atzar l’any 1928, però no va aconseguir aïllar-la. Va observar que el producte alliberat per un fong, el Penicillium notatum, era capaç d’inhibir el creixement de les colònies d’estafilococs que havia sembrat en una placa de Petri (veure aquesta entrada del blog de 30/06/22). A aquest producte li va donar el nom de penicil·lina.

Van passar alguns anys, fins que l’equip de Howard Florey a Oxford va aïllar la penicil·lina i començar la seva producció industrial. El mèrit fou del bioquímic de l’equip, Ernst Chain (Fig.1), un jueu alemany que s’havia refugiat a Anglaterra quan els nazis arriben al poder a Alemanya l’any 1933.

Florey estava interessat per la penicil·lina perquè buscava substàncies anti-bacterianes, ja que amb l’amenaça de la 2ª Guerra Mundial, es temien les infeccions de les ferides, que són molt freqüents en una guerra i de conseqüències sovint dramàtiques.

Chain va ser qui va aïllar i extreure la penicil·lina del cultiu de fongs. Havia nascut a Berlin el 1906. Doctorat en bioquímica per la Universitat de Berlin l’any 1930. Emigra el 1933. Passa els dos primers anys de la seva estada a Cambridge (Anglaterra), en el laboratori de sir Frederick Gowland Hopkins, premi Nobel de Medicina l’any 1929 pel descobriment de les vitamines. Hopkins recomana Chain a Florey, el qual necessitava un bioquímic en el seu equip per dirigir la secció de Bioquímica a l’Institut que dirigia a l’Escola de Patologia sir William Dunn d’Oxford (Fig.2). Aquesta escola era un departament de la universitat d’Oxford que duu el nom de qui va aportar els fons per a la seva creació. L’escola tenia com a objectius la investigació de la biologia cel·lular i molecular dels patògens, la resposta immune en front d’ells, el càncer i la docència a estudiants universitaris i a post-graduats.

El que fa Chain és recuperar el treball de Fleming de 1929 sobre la penicil·lina i, amb l’ajuda del finançament de l’Institut Rockefeller, comença a investigar. L’experiència de Chain fou decisiva per extreure la penicil·lina del cultiu de Penicillium, que després serà purificat per un altre investigador que ha incorporat Florey a l’equip, Norman Heatley (Fig.3).

Fins 1939, no aconsegueixen purificar la penicil·lina mitjançant un procés complex i poden ja començar a experimentar en ratolins. El 1941, tracten per primer cop una persona. És el policia Albert Alexander, que millora inicialment però finalment mor, perquè no es pot disposar de suficient penicil·lina per completar el seu tractament.

El 1940, Florey publica el seu primer article sobre la penicil·lina com agent terapèutic a The Lancet, que firmen tots els membres de l’equip per ordre alfabètic. Fleming llegeix l’article i decideix anar a visitar Florey a Oxford (veure aquesta entrada del 18/05/21).

El 1941, Florey, Chain i Heatley van als Estats Units a demanar ajuda per la producció industrial de penicil·lina, objectiu que aconsegueix un consorci creat entre diverses companyies farmacèutiques, que arriben a obtenir quantitats suficients de penicil·lina. El 1941, The Lancet publica un segon article sobre la penicil·lina “Noves observacions sobre la penicil·lina”, on es demostra que la penicil·lina s’ha convertit en un antibiòtic indispensable,

Acabada la guerra, Chain té un conflicte amb les autoritats britàniques sanitàries, que no es deixen convèncer pels arguments de Chain que reclama que s’ampliïn les instal·lacions d’Oxford dedicades a la recerca. Com a demostració de la seva queixa, abandona Anglaterra i s’instal·la a Itàlia on dirigeix un laboratori de bioquímica i microbiologia a l’Institut Italià de Salut Pública. S’està a Itàlia fins 1963, quan torna a Gran Bretanya per dirigir una càtedra de bioquímica a l’Imperial College de Londres, on s’hi quedarà fins a la seva jubilació el 1973.

Referències

Jose Luis Fresquet. Ernst Boris Chain (1906- 1979). historiadelamedicina.org.

Abraham EP. Obituary. Ernst Chain. J. Antibiot. 1979; 32 (10): 1080 -1081.

Mansford. KR. Sir Ernst Chain, 1906 – 1979. Nature, 1979; 281: 715 – 717.