Vaig conèixer el Dr. Piulachs pel que explicava el meu pare a la meva mare a l’hora de dinar, abans que en persona. Jo era encara estudiant de batxillerat. El meu pare era l’anestesista de la càtedra que tenia el Dr. Piulachs a l’Hospital Clínic i també ho era a la Clínica Plató, on el Dr. Piulachs atenia la seva clientela privada.

El vaig conèixer personalment, quan feia els primers cursos de la carrera, perquè sovint anava a l’avant-quiròfan del servei del Dr. Piulachs, portant l’aparell d’anestèsia del meu pare, a primera hora del matí. En els anys seixanta, l’Hospital Clinic tenia molt pocs recursos i els anestesiòlegs havien de dur els seus aparells per adormir els malalts.

El Dr. Piulachs era un home que impressionava (Fig.1). Alt, amb el cabell grisós, una cara seriosa. Inspirava un respecte absolut als qui el rodejaven. Quan el meu pare em va presentar, em va saludar amablement. Jo sempre el tindré en la més alta consideració perquè va fer una laparotomia exploradora al meu pare que tenia un dolor epigàstric intens, que jo, que ja era metge i tenia una mica d’experiència, vaig sospitar que era degut a un tumor pancreàtic, que es va confirmar quan el Dr. Piulachs el va operar i va veure que era inextirpable.

No només va estar molt afectuós per la malaltia del pare, sinó que va participar en un acte de recordatori que es va fer al cap d’uns dies de la mort a la sala d’actes del Col·legi de Metges, i va escriure un emotiu article a la revista de la Clínica Plató.

Quan feia quart curs de carrera, vaig tenir la oportunitat de comprovar l’extraordinària capacitat docent del Dr. Piulachs (Fig.2) . Feia una o dues classes a la setmana als seus alumnes amb presentació de malalts, que situats a la meitat de l’aula eren l’objecte de l’observació atenta de vora dos centenars d’alumnes ansiosos per aprendre del mestre. Aquest, com un actor de màgia, ens tenia embadalits durant tota l’hora de classe. Era un excel·lent actor teatral, fent preguntes a alumnes i al malalt. Les seves classes eren les millors que jo vaig tenir, tan brillants com les del professor Xavier Vilanova, l’altre gran mestre de la meva època d’estudiant.

Les seves qualitats docents també es reflectien en els llibres “Lecciones de Patologia quirúrgica”, en cinc volums, que eren força bons per un estudiant i molt bons per un cirurgià (Fig.3).

El Dr. Piulachs, al quiròfan, era un home segur. Tenia un domini i una habilitat considerables. Operava tota classe de patologies, ja que era un cirurgià global, complert. Tenia bons ajudants, que justificaven la seva assistència a l’hospital sense cobrar pel seu aprenentatge veient operar al “jefe” o ajudant-lo.

De la càtedra del professor Piulachs van sortir un grapat d’excel·lents cirurgians generals, com els Drs. Suñol, Anglada, Sarró, Sánchez Lloret i Visa, traumatòlegs, com els Drs. Cabot, Collado, Navés i Nogués, cirurgians plàstics, com els doctors Planas i Mir, uròlegs com els Drs. Bayona i Galitó.

Molts d’aquests metges surten a la foto d’una entrada de fa gairebé 2 mesos (veure aquesta entrada del blog de 12/09/22) en la que escric, sobre tot, dels col·laboradors de Piulachs.

Piulachs era sens dubte el millor cirurgià del seu temps. Era un cirurgià format al servei de Joaquim Trias i Pujol, i també com cirurgià de guàrdia del Servei d’Urgències de l’Hospital Clinic, en el que va entrar, guanyant una oposició, abans de la guerra i s’hi mantingué durant tota la contesa. Després d’aquests anys de formació en cirurgia, guanya les oposicions a la càtedra de Santiago de Compostela el 1941, i la de Saragossa l’any 1942, abans d’arribar a la de Barcelona el 1943.

Era un home d’una cultura vastíssima, poeta i col·leccionista d’art, especialment d’escultures religioses, que havien convertit el seu domicili en un museu.

Morí sobtadament el 1976, tenia 68 anys. Tots els diaris se’n van fer ressò.

Referències

Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños. Els epònims de Piulachs. Annals Medicina , 2002; 85 (4). 232-235.

Manuel Díaz-Rubio García. Pedro Piulachs Oliva. Real Academia de la Historia.

M. Sarró-Palau. Pere Piulachs i Oliva. En homenatge (1908-1976). Memòries de 25 anys de col·laboració (1951-1976). Barcelona : Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2008.

V. Marí-Balcells. La Cirurgia catalana del segle XX. Barcelona, Seminari Pere Mata, 2010.