Quan la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic va començar a ser coneguda internacionalment, el Dr. Rodés va decidir organitzar dos cursos anuals, un dirigit a metges espanyols i un altre a metges llatinoamericans. A aquest darrer hi venien metges de Llatinoamèrica invitats per una companyia farmacèutica, que finançava el viatge i l’estada, a la que havíem convençut de l’interès que tindria per la companyia i l’estada a Barcelona dels metges més interessats en les malalties del fetge dels països llatinoamericans. Venien uns 30 metges cada any en que es va celebrar el curs.

Cada cop que fèiem el curs, invitàvem alguns metges llatinoamericans que treballaven als Estats Units, tenien prestigi i encara recordaven parlar espanyol. Fidels en participar en aquests cursos eren Roberto Groszmann, de qui en vaig parlar fa pocs dies (veure aquesta entrada del blog del 3/10/22), expert en hipertensió portal, Andy Blei, en encefalopatia hepàtica, Enrique Baraona, en hepatopatia alcohòlica… Afortunadament les seves àrees d’expertesa eren diferents i per tant no hi havia reiteració dels temes. Cada professor, els invitats i els membres de la Unitat, exposàvem el temari en forma d’una presentació del professor amb un debat entre els assistents.

A mig matí, tots els assistents es repartien en petits grups que visitaven les diferents seccions de la nostra Unitat: Cures intensives, laboratori d’hipertensió portal, endoscòpia, oncohepatologia i histopatologia hepàtica.

A més, hi havia una activitat diària, en un curs que durava cinc dies, de discussió de casos clínics en els que es presentaven les dates de la història i els resultats de les exploracions, i els assistents havien de formular la seva hipòtesi diagnòstica. Jo seleccionava els casos a discutir i dirigia la sessió, que divertia especialment els professors que vivien a Amèrica del nord perquè jo formulava preguntes al públic, en les que a vegades els professors relliscaven en la seva resposta.

La presentació de les lesions histològiques hepàtiques, que jo feia al final de cada cas, resolia els problemes diagnòstics i aclaria als assistents les bases histopatològiques de les malalties del fetge.

En aquests cursos vaig descobrir l’Andy Blei (Fig.1). Era un home jove, baixet, amb cara simpàtica, parlar pausat, i un notable sentit de l’humor. Era un clínic excel·lent i era qui més diagnòstics feia, i qui feia els comentaris més pertinents. Encara no havia arribat al nivell d’excel·lència al que arribaria, fins a convertir-se en un dels experts mundials en la patogènia de l’encefalopatia hepàtica.

Andy Blei havia nascut a Buenos Aires en una família hongaresa que havia emigrat abans que s’hagués acabat la IIª Guerra Mundial. Estudia la carrera de medicina a Buenos Aires i es gradua l’any 1973. Fa la residència en Medicina Interna a l’Hospital Posadas (1973 -1976) (Fig.2), que era el millor de l’Argentina en aquella època.

Acabada la residència, marxa als Estats Units per especialitzar-se en malalties del fetge. Va a Yale, al servei del Dr. Harold Conn, a l’hospital de Veterans on pot fer recerca en hipertensió portal.

Blei està dos anys a Yale i marxa cap a Chicago, on li han ofert una plaça de gastroenteròleg a l’hospital de la Northwestern University, on farà tota la seva vida professional. Va ascendint en prestigi, i acaba sent el cap d’un servei d’Hepatologia de l’hospital i professor de l’escola de medicina de la universitat.

Blei investiga sobre tot l’encefalopatia hepàtica, convertint-se en l’hepatòleg més expert en aquest tema. Dos metges espanyols han fet una estada al seu servei, el Dr. Juan Cabrera, que ha arribat a ser el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Gran Canaria i el Dr. Joan Córdoba, de l’hospital de la Vall d’Hebron, prematurament mort.

Blei mor l’any 2008 als 59 anys d’un mieloma.

Referències

Misael Uribe. Andrés (Andy) Blei (October 1949 – October 2008) Annals Hepatol., 2000; 8 (2), 87.

Mario Chojkier. Doctor Andrés Blei. ACTA GASTROENTEROL LATINOAM – VDICIEMBRE 2008; 38: (4):

Roberto J. Groszmann . Andrés T. Blei, M.D. (October 19, 194. 9–October 1, 2008). Hepatology, 2009; 49 (7): 239 – 340.

Vicente Arroyo., Andrés T. Blei, MD. J Hepatiol., 2008; 49: 489-490.