Derek Denny-Brown ha estat, segurament, el millor neuròleg del món del segle XX (Fig.1). Durant la seva vida, s’ha dedicat preferentment i de manera successiva a la fisiologia del sistema nerviós, després a l’anatomia patològica i finalment a la clínica. Des que va superar el període de formació, es va dedicar intensament a la docència. Centenars de neuròlegs nord-americans són deixebles directes d’ell, formats a la seva Unitat de Neurologia del Boston City Hospital.

Denny-Brown era neozelandès i va estudiar medicina a la Universitat d’Otago, on es va graduar l’any 1924. L’any següent, obté una beca per treballar amb el gran neuròleg anglès sir Charles Sherrington a Oxford, on hi ha reunit un grup important de neuròlegs britànics. La seva estada a Oxford li va ser molt profitosa i també ho va ser pel grup anglès, perquè va publicar 14 articles i va fer la tesi doctoral. A més, va establir una sòlida amistat amb Sherrington.

El 1928, deixa la fisiologia i es dedica a la clínica. Obté una plaça de resident a l’Hospital Nacional per Malalties Neurològiques, quan el metge sènior de las sala era Kinnier Wilson (veure aquesta entrada del blog de 9/7/21), el descobridor de la malaltia de Wilson. Per Denny-Brown, els anys a l’hospital de Queen Square, que és com també es denomina l’Hospital de Malalties Neurològiques, atenent la seva ubicació, van ser tan importants com els anys d’Oxford.

El 1931, Denny-Brown és registrar (metge del staff) i està al càrrec de la consulta externa, fins que es trasllada al Guy’s Hospital un temps, fins que és contractat com a consultant al National Hospital for neurologic diseases, amb la funció d’evacuar consultes del St. Bartholomew’s Hospital i del St. Alfege’s Hospital, on va contribuir al descobriment de la miastènia gravis per la Dra. Mary Walker (veure aquesta entrada del blog de 16/02/21) i el seu tractament amb fisostigmina.

En aquell, temps s’adona de la utilitat de la neuroquímica, camp en el que farà notables contribucions.

El 1936, rep una beca de la Fundació Rockefeller par anar a treballar un any a Yale amb el neuròleg John Fulton. En tornar a Londres, reprèn l’activitat a l’hospital del Queen Square on es dedica a estudiar la fibril·lació, la fasciculació i la miotonia. Introdueix l’electromiografia i la biòpsia muscular, indispensables pels seus estudis. El 1939, li ofereixen la direcció de la Unitat de Neurologia del Boston City Hospital, però no pot prendre possessió del càrrec perquè s’ha iniciat la IIª Guerra Mundial. És militaritzat i destinat a l’hospital militar per lesions al cap, que s’ha instal·lat a Oxford.

El 1941, és llicenciat de l’exèrcit per petició del rector de la Universitat de Harvard, que el reclama per fer-lo professor de la facultat de medicina, assignat al Boston City Hospital. Torna una breu temporada a l’exèrcit, on estudiarà l’efecte dels traumatismes sobre els nervis perifèrics i la neuropatia per deficiència de tiamina.

El 1946, torna a Harvard i al Boston City Hospital on crearà una unitat amb dedicació a la neurologia (Fig.2).

Denny-Brown manté la direcció de la unitat de Neurologia del Boston City Hospital fins 1967, quan li arriba la jubilació. Durant la seva estada a Boston, ha publicat 230 articles, tots d’un nivell extraordinari, i ha estat president de l’Associació Americana de Neurologia i de l’Associació Americana de Neuropatologia. El 1962, la Royal Society of Medicine de Londres li va concedir la medalla Sherrington.

Mor als 80 anys d’un mieloma, catorze anys després d’haver-se jubilat.

Referències

Richard K Mayer. The motor unit and electromyography – the legacy of Derek Denny-Brown. Journal of the Neurological Sciences, 2001; 189 (1.2) : 7 – 11.

Joseph M. Foley. Derek Ernest Denny-Brown, 1901–1981. Ann. Neurol., 1982

RW Gilliat, Dr. Derek Denny-Brown, OBE, MD, DPHIL, FRCP; An appreciation,. J Canadian Sci. Neurol. 1981; 8 (4): 271 -273.

JMS Peerce. Derek Denny-Brown, (1901 – 1981). J Neurol., 2003; 250; 889-890.