Landsteiner fou un personatge amb gran capacitat per la recerca, que es va trobar amb la dificultat, per un home de sang jueva, de viure en una societat anti-jueva com eren Àustria i Alemanya durant els anys de domini nazi (Fig.1).

El seu descobriment dels grups sanguinis ha estat un dels descobriments més importants de la humanitat, perquè ha permès les transfusions de sang amb seguretat.

Landsteiner era un metge austríac amb una formació mèdica molt àmplia, especialment dedicat al laboratori, tant de bioquímica com d’anatomia patològica i immunologia. S’havia format amb els millors metges de l’escola de Viena. Va treballar en els laboratoris d’Arthur Rudolf Hantzsch, a Zuric; d’Emil Fischer, a Wurzburg; i d’Eugen von Bamberger, a Munich. El 1899, forma part del Departament d’Anatomia Patològica, on va ser contractat per fer necròpsies.

Des de 1908 fins 1919, roman en la direcció dels laboratoris del Wilhelminenspital, a Viena. El 1909, estudia la transmissió del virus de la polio en micos, demostrant que és un virus filtrable. També investiga sobre sífilis en micos, i posa a punt un mètode diagnòstic dels treponemes amb microscopia de camp obscur.

Acabada la Iª Guerra Mundial, es troba amb dificultats laborals a Viena i decideix marxar a Holanda, on troba feina a La Haia, com a prosector. Hem de tenir en compte que pertanyia al bàndol perdedor de la guerra. A La Haia, li surt la possibilitat d’anar a treballar als Estats Units al Rockefeller Institute for Medical Research.

Quan era a Holanda, es va preocupar pels haptens, definits pels científics com substàncies químiques que tenen poc pes molecular i que, juntament amb la proteïna albúmina, fomenten la creació d’anticossos. La incorporació d’aquest element va ser molt important, ja que va poder aprofundir en les reaccions al·lèrgiques.

Landsteiner té experiència en serologia i immunologia. Els anys a Nova York són els més productius des del punt de vista de la recerca de Landsteiner, que culmina amb el descobriment dels grups sanguinis, A, B i AB, que permeten la utilització de bases científiques en la transfusió sanguínia. Aquesta troballa fou considerada mereixedora de la concessió del premi Nobel de Medicina l’any 1930.

El descobriment dels grups sanguinis va tenir una gran importància, abans del descobriment de l’ADN, en medicina forense i en investigació policial.

Landsteiner es quedarà a Nova York fins la seva jubilació l’any 1939. Malgrat la jubilació, no es retira del tot, i segueix treballant amb Alexander Wiener amb qui descobreix el factor Rh el 1940.

Als 75 anys té un atac de cor en el seu laboratori, que li causa la mort un parell de dies més tard.

A causa del seu talent, entrega i disciplina, aquest metge va rebre diversos premis i guardons. Entre aquests destaquen la medalla Paul Ehrlich i la Legió d’Honor francesa.

Igualment, se’l va qualificar com a doctor honoris causa de quatre universitats: Cambridge, Chicago, la Lliure de Brussel·les i Harvard.

El seu exercici el va tornar una figura pública reconeguda a tot el món, i va formar part d’una llarga llista de societats científiques i tenir un doodle amb la seva imatge (Fig.2). Sense amics coneguts, es va casar als 49 anys. De caràcter pessimista, va preferir viure el més aïllat possible de la gent. Quan li van concedir el premi Nobel, no ho va dir ni a la família. Va anar a recollir el premi tot sol i va refusar mirar la càmera en fotografiar-se.

Referències

Jose Luis Fresquet. Karl Landsteiner. Historiadelamedicina.org.

Marco Villanueva-Meyer. Karl Landsteiner (1868-1943): Descubridor de los grupos sanguíneos y pionero de las transfusiones y del estudio de la inmunología. Galenus,