He de confessar que no sabia res del Dr. Kotzareff (Kocarev en macedoni), un home i un científic remarcable, fins que he llegit un seguit d’articles de caràcter històric que el professor Albert Biete escriu des de fa anys al Boletín de la Sociedad Española de Oncologia Radioterápica (SEOR). Tracten d’aspectes de la història de la oncologia radioteràpica, els seus personatges i la seva obra escrita. En un d’ells es parla del Dr. Kotzareff, un científic d’un país petit, sense tradició científica i sotmès a altres potències de la regió, que persegueix la seva independència. He pensat que hauria de ser més conegut i per això li dedico aquesta entrada del blog.

Kotzareff neix a Ohrid, una ciutat macedònica universitària pròxima a Albània (Fig.2), en una família benestant. La seva vocació oncològica es desperta quan la seva mare i dues germanes moren joves de càncer. Estudia medicina i fa el doctorat a Ginebra l’any 1915. Obté també un diploma en Oncologia.

Exerceix uns anys com oncòleg i radioterapeuta a Ginebra, mentre investiga en malalts amb càncer les característiques físico – químiques del micro ambient tumoral. S’interessa especialment pels efectes de la injecció intravenosa d’isòtops, com el radó, el plutoni, l’actini i el tori, en solució col·loïdal. Comprova que el radó, que és el producte de la desintegració del Radi en emetre una partícula alfa, es fixa selectivament en les cèl·lules embrionàries i en les tumorals, des d’on emet radiacions. L’emissió de radiacions és molt menor amb els altres isòtops. En un malalt amb metàstasis òssies a qui injecta una solució col·loïdal de radó obté plaques fotogràfiques de les metàstasis.

Kotzareff fou un publicista molt actiu, però només va publicar en francès. El seu primer article de recerca el publica el 1914. El 1931, publica a Paris el llibre “Traitement des cancers dits inoperables, incurables et abandonnés” (Fig.3) que ens manifesta que, en aquells anys, els malalts amb càncer que no es podien abordar amb els mitjans de que es disposava es deixaven a la seva evolució natural, sense ni tan sols poder aplicar mesures pal·liatives, que no existien.

L’any 1925, Marie Curie el convida a treballar en el seu laboratori a Paris, on hi passarà 5 anys.

El 1929, rep el premi de l’Acadèmia Francesa de Medicina per la seva contribució al diagnòstic i tractament del càncer amb radium.

Quan vivia a Ginebra, va començar la seva participació en la lluita per la causa macedònia (Fig.4) . Forma part d’una associació cultural que es diu “Macedònia”, radicada a Ginebra i constituïda per estudiants macedonis i gent notable que resideix a aquesta ciutat. Kotzareff és elegit president i el seu objectiu és donar suport a la creació d’una Macedònia independent, integrada en una Federació de països balcànics. També es creen associacions macedòniques a Zurich i a Lausanne

Kotzareff mor als 42 anys a Paris. No es va poder determinar la causa de la mort. Alguns van suggerir que morí enverinat per enemics del projecte d’una Macedònia independent. També s’ha plantejat si la mort estigué en relació amb la radioteràpia, ja que en aquella època no es coneixien prou bé com havia de ser la protecció segura, i la que s’utilitzava era molt insuficient.

Va morir solter, però tenia una promesa amb qui pensava casar-se.

Referències

A. Biete. Anatas Kotzareff: Un visionario en la aproximación multidisciplinar en el tratamiento del cáncer. Boletín de la SEOR., marzo 2018.

D. Donev et al. Professor Anastas Kocarev, first macedonian oncologist with world wide reputation and pioneer in cancer diagnosis and treatment with radium. https://dol.org/10.2478/prilozi-20200012.