El baró de Percy va ser un cirurgià militar de l’exèrcit napoleònic que va tenir l’enginy de dissenyar un prototip d’ambulàncies per retirar el més ràpidament possible els ferits que estan al camp de batalla per dur-los als ventres assistencials on els poguessin tractar (Fig.1).

Era el fill d’un cirurgià – barber militar. Fa els seus estudis de medicina a Besançon, on es gradua el 1775. Marxa a Paris i s’allista a l’exèrcit com a cirurgià militar. Progressa ininterrompudament en la milícia, fins arribar a cirurgià en cap de l’exèrcit revolucionari.

Percy tenia un caràcter difícil que el porta a guanyar-se molts enemics que sovint li dificultaran desenvolupar els seus projectes.

Durant els anys de la Primera república és director de l’Hospital Val-de-Grâce, que era l’hospital militar i alhora on s’ensenyava medicina als metges militars (Fig.2). També és cirurgià en cap de l’exèrcit ubicat en la regió de la Moselle i del Rin, comandats pel general Moreau.

Durant la seva adscripció a aquest exèrcit és quan organitza un cos d’ambulàncies amb cirurgians militars per recollir els ferits del camp de batalla (Fig.3).

El 1796, és nomenat professor de l’Ecole de Medicine que s’ha creat aquell mateix any, però no accepta el càrrec perquè no li agrada la funció docent.

El 1803, Percy és nomenat cirurgià en cap de l’exèrcit francès, que es proposa envair Anglaterra.

El seu projecte de crear un servei d’ambulàncies volants es produeix independentment del que havia proposat Larrey. Percy no pretén només facilitar el transport dels ferits, sinó també que els cirurgians militars arribin a la primera línia del front i puguin oferir la primera atenció als ferits dins l’ambulància. Les ambulàncies de Percy no eren simples carretes, sinó que eren els precursors dels quiròfans mòbils que el cirurgià català Moisès Broggi (veure aquesta entrada del blog de 28/11/22) va introduir en la guerra civil espanyola.

Percy va participar en la campanya alemanya i la campanya d’Espanya. L’any 1809, va ser fet baró durant la segona campanya del Danubi. Després de 1809, Percy, que ja té 55 anys, deixa l’exèrcit perquè té un problema ocular de repetició, i decideix dedicar-se a la docència a la Facultat de Medicina de París.

Ha publicat alguns llibres de medicina, com el “Manuel du chirurgien de l’armée”, i un llibre de memòries ”Journal des campagnes” (Fig.5), considerat com un dels millors textos de l’època napoleònica pel seu rigor, la seva honestedat i la quantitat de detalls que conté.

Referencies

Henri Ducoulombier. Le baron Pierre-François Percy : un chirurgien de la Grande Armée, Paris, 2004,

David Baker, Jean-Bernard Cazalaa, Pierre Carl. Larrey and Percy—A tale of two Barons. Resuscitation 2005: 66 : 259–262