El Renaixement és el moviment artístic que s’estén per tot el segle XVI, tot i que alguns consideren que va des del descobriment d’Amèrica, el 1492, fins a meitat del segle XVII.

Des del punt de vista mèdic destaquen diversos fets, l’interès per la dissecció anatòmica i el creixement de la cirurgia practicada per cirurgians – barbers degut al gran nombre de guerres, sobre tot religioses, que es donen a Europa on s’utilitzen armes de foc,

Un altre fet notable és la construcció de grans hospitals, impulsada per persones del món eclesiàstic majoritàriament, que no són únicament un alberg per peregrins o un hospici per pobres i desvalguts, sinó que ja comença a haver – hi malalts i personal sanitari, particularment metges.

A Espanya, un gran nombre d’aquests hospitals creats els anys del Renaixement estan encara en peu, han deixat de complir la seva funció assistencial inicial, però després d’una restauració acurada han passat a esdevenir centres culturals o de caràcter institucional.

En aquests hospitals l’assistència la feien metges llatins, és a dir amb estudis universitaris, i cirurgians – barbers que s’ocupaven d’aplicar els tractaments que els metges no sabien fer, però sabien prescriure.

Els hospitals eren per gent pobre malalta, i per tant eren de beneficència, i actuaven també com un orfenat per les criatures abandonades.

El primer hospital del Renaixement fou el dels Reis Catòlics de Granada (Fig.1), que decideix construir el rei Ferran el Catòlic un cop acabada la conquesta de Granada. Es va construir seguint el model de l’Ospedale Maggiore de Milà, que ha servit de referència per un gran nombre d’hospitals d’aquesta època.

L’Hospital dels Reis Catòlics va ser construït per atendre el gran nombre de ferits que hi va haver en les lluites per conquerir Granada, però l’hospital va tardar massa anys en construir-se, ja que el rei Ferran va morir abans que estigués acabat, i quan es va inaugurar fou destinat preferentment a malalts sifilítics. Degudament restaurat, és ara el Rectorat de la Universitat de Granada.

Té una planta de creu grega dins un quadrat amb patis en els quatre angles, i una alçada de dos pisos (Fig.1).

A Úbeda, una ciutat pròxima a Jaén, hi ha l’hospital de Santiago (Fig.2). una de les joies de l’arquitectura renaixentista, obra de l’arquitecte Andrés de Vandelvira, autor de la majoria de palaus i esglésies d’Úbeda. És un gran edifici amb un pati central que va fer construir extramurs de la ciutat el bisbe Diego de los Cobos per atendre malalts pobres.

A Sevilla hi havia l’Hospital de las Cinco Llagas, que actualment és la seu del Parlament andalús (Fig.3). L’Hospital va ser fundat per Catalina de Ribera i Mendoza el 1500, com a hospital per a dones. Va ser el primer gran edifici de caràcter públic que es va erigir fora de la muralla medieval i va constituir un dels motius del desenvolupament del raval, l’actual barri de la Macarena. El pla d’aquest edifici era el de més envergadura de l’Espanya del temps.

El seu funcionament com hospital arriba fins a l’any 1972, data en què es tanca i abandona l’edifici, per tornar a recuperar-se i projectar-ne l’ús com a seu del Parlament d’Andalusia des de 1992.

A Toledo es van construir dos hospitals el segle XVI. L’hospital de Tavera (Fig.4), construït pel cardenal Tavera, i l’hospital de la Santa Cruz (Fig.5), fundat pel cardenal Pedro González de Mendoza. Aquest darrer estava orientat a l’assistència de nens orfes i abandonats de la ciutat.

Un dels més espectaculars hospitals renaixentistes és l’antic hospital Real de Santiago de Compostela, que fou l’hospital de la Universitat de Santiago de Compostela fins 1954, en que deixà de ser hospital i fou rehabilitat com a parador nacional.

És un hospital construït per assistir els peregrins pobres que acaben el Camí de Santiago malalts. Al llarg del camí es van construir un gran nombre d’hospitals per allotjar els peregrins. La major part han desaparegut. Queden hospitals construïts durant el renaixement a Burgo de Osma (Fig.6), a Burgos i a León. Tots s’han conservat perquè han estat destinats a alguna altra funció.

A Burgos n’hi ha dos. L’hospital de la Concepció, fundat el segle XVI pel mercader Diego Bermuy, i l’Hospital del Rei (Fig.7). El primer és un edifici renaixentista, que a la guerra de la Independència fou un quarter militar. Després de la desamortització de Mendizábal, depengué de la Beneficència Municipal, fins que el 1980 és recuperat per convertir-se en el rectorat de la Universitat de Burgos. Més tard fou adquirit per l’ajuntament i ara pertany a la universitat de Burgos. El segon, fundat per Alfons VIII de Castella, depenia del monestir de las Huelgas. Fou refet el segle XVII per l’arquitecte Francisco Egas, qui va construir l’hospital de Granada i el de la Santa Cruz de Toledo.

Entre el de Burgos i el de Santiago de Compostela, hi ha el convent i hospital de San Marcos de León (Fig.8), també un hospital de peregrins. Va estar-hi empresonat Quevedo. Actualment és un parador de turisme.

Aquest conjunt d’antics hospitals constitueix un patrimoni d’un valor incalculable, Es troben en ciutats plenes de monuments històrics de gran bellesa. Em sorprèn que les empreses que organitzen viatges turístics per metges i farmacèutics no s’hagin adonat del notable interès de fer una o diverses rutes que incloguin la visita d’aquests edificis, o encara millor, que organitzin una ruta centrada en revisar l’estat de la medicina a l’època del Renaixement a Espanya, tot visitant els hospitals.