El sanatori Pedralbes

El sanatori Pedralbes fou un centre psiquiàtric privat que fundà el psiquiatre Joaquim Fuster Pomar, que atenia clients de la burgesia catalana en els anys del franquisme, és a dir entre els anys quaranta i els vuitanta del segle XX.

Estava ubicat a una torre de l’avinguda Manuel Espasa, nº 3, denominada Casa Fàbregas, nom del primer propietari, construïda per l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs (Fig.1), l’any 1938.

Casa Fàbregas que va ser la seu del Sanatori Pedralbes
Fig.1 Casa Fàbregas que va ser la seu del Sanatori Pedralbes

Lloret fou l’arquitecte de dos edificis emblemàtics de Barcelona, la clínica Barraquer (Fig.2) i l’edifici que ara és la Clínica de la Creu Blanca (Fig.3).

Clínica Barraquer, un edifici d'art racionalista
Fig.2 Clínica Barraquer, un edifici d’art racionalista

Quan el sanatori es vengué a un particular, el comprador era un empresari dels més rics de Barcelona, que va ser detingut per la policia acusat de narcotràfic. La casa es va posar en venda per 30 milions d’euros, fet que la va convertir en la casa més cara de Barcelona.

Clínica de la Creu Blanca
Fig.3 Clínica de la Creu Blanca

El propietari i director del sanatori era el Dr. Joaquim Fuster Pomar (Fig.4), un deixeble d’Emili Mira, que fou depurat per la Universitat de Barcelona un cop acabada la guerra civil. Durant molts anys, el Dr. Fuster va ser psiquiatra de l’Institut Mental de la Santa Creu i també del Preventori psiquiàtric municipal de l’Ajuntament de Barcelona. La seva activitat privada l’exercia al sanatori Pedralbes.

Joaquim Fuster Pomar
Fig.4 Joaquim Fuster Pomar

Joaquim Fuster es va casar amb la filla del catedràtic Valentí Carulla i tingué cinc fills, dos dels quals són metges destacats, Joaquim, neurobiòleg, i Valentí, cardiòleg.

Des de que es gradua a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1923, Joaquim Fuster és nomenat primer professor ajudant de classes pràctiques de Medicina Legal el 1923, el 1931 obté el doctorat i el 1934 és nomenat professor ajudant de Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1939, entra a treballar a l’Institut Mental de la santa Creu i al Preventori Psiquiàtric, que dirigirà el 1961.

Ha estat president de la Societat Catalana de Psiquiatria, ha rebut el premi Domènech Martí Julià de l’Institut d’Estudis Catalans i ha sortit elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ha investigat prospectivament sobre psicologia dels delinqüents en un estudi prospectiu la Presó Model sobre sexualitat i moralitat dels delinqüents.

Deixa un comentari