La clínica del Dr. Arruga (Fig.1), de gran prestigi a Barcelona durant la segona meitat del segle XX, va deixar de funcionar l’any 1992, després de 57 anys d’activitat.

Estava al passatge Méndez Vigo, nº 3, a tocar del carrer Aragó. Allà el Dr. Hermenegild Arruga (Fig.2), un dels grans oftalmòlegs de Barcelona, visità i operà una notable i quantiosa clientela.

El Dr. Arruga, graduat a la universitat de Barcelona l’any 1908, s’havia format a Berlin, a l’hospital Charité, amb el Dr. Hirschberg, i treballà amb el Dr. Jules Gonin a Lausanne (Fig.3). També va fer un curs sobre malalties infeccioses a l’Institut Pasteur.

De tornada a Barcelona es converteix en assistent del Dr. Menacho, que era l’oftalmòleg de més prestigi a Barcelona en el primer terç del segle XX, juntament amb el Dr. Ignasi Barraquer.

El 1927, Arruga es doctora a la Universitat de Barcelona amb la tesi “Una modificación sencilla y eficaz de la dacriocistorrinostomia”.

El 1931, ha adquirit prou prestigi per ser elegit president de la Societat Oftalmològica de Catalunya i inaugura la seva clínica, just abans de l’inici de la guerra civil. La clínica es manté oberta durant la guerra, tot i que el Dr. Arruga està a Suïssa.

La clínica estava decorada amb retrats dels millors oftalmòlegs del món, molts dels quals estaven dedicats i causaven un fort impacte entre pacients i acompanyants

El 1952, és distingit com acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, Franco li atorga el títol de Comte d’Arruga el 1950. És, també, guardonat amb la Gran Creu d’Alfons X el Savi i la Medalla Gonin del Comitè Internacional d’Oftalmologia, que és la màxima distinció en Oftalmologia

Arruga té molt prestigi per la seva habilitat quirúrgica, però també per la seva dedicació a la fabricació d’instruments quirúrgics, com la pinça d’Arruga, utilitzada pel tractament del despreniment de retina, i per millorar procediments quirúrgics.

També obtingué molt prestigi del llibre que publicà l’any 1946, “Cirugía ocular”, un autèntic tractat que serà traduït a l’anglès i al francès, i conté il·lustracions del dibuixant Rafael Alemany (1895-1972) (Fig.4) .

Alemany fa els seus primers dibuixos per al doctor Manuel Serés (1922), a partir dels quals Alemany es converteix, extraoficialment, en el dibuixant mèdic de la Facultat de Medicina de Barcelona fins que, a principis del 1944, guanya el concurs per a la plaça de dibuixant anatòmic oficial de aquesta Facultat. Fins a 1944, és a dir, durant vint anys, va treballar per a aquesta com la majoria dels metges de l’època, sense cap nomenament oficial.

La clínica del Dr. Arruga no va tenir el mateix èxit empresarial que la clínica Barraquer, de similar època de construcció i dedicada a la mateixa activitat. La Clínica Arruga fou tancada pel seu fill, el metge Alfredo Arruga, que va vendre l’edifici. Malauradament l’actual propietari, ni tampoc la Societat catalana d’Oftalmologia, han pensat en posar una placa a la façana de l’edifici que fou la Clínica Arruga, que recordi que va ser un centre d’Oftalmologia de prestigi mundial.

El Museu d’Història de la Medicina Catalana, que dirigeix l’historiador Alfons Zarzoso, conserva un fons fotogràfic i d’il·lustracions de Rafael Alemany que mereixen ser vistes,

Referències

JM Simó Tor. Rafael Alemany Cremades (1895-1972): dibuixant anatòmic de la facultat de medicina de Barcelona. Gimbernat , 2007, 47, 201-226

Guardiola, E.; Baños, JE. Eponímia mèdica catalana. Les operacions d’Arruga i altres epònims. Annals de Medicina. 2002; 85(2):104