Més de la meitat dels sants del santoral de l’església catòlica són dels primers segles del cristianisme, segurament perquè hi hagué molts màrtirs, en ser torturats i morts per no voler abjurar de la seva fe quan els emperadors romans volien eliminar les religions monoteistes, contràries al seu politeisme. Potser també la menor exigència de l’Església per concedir el grau de sant en aquelles èpoques facilitava que es considerés santedat en molts cristians a qui no se’ls hi reconeixia cap defecte evident. Ara costa molt més que et facin sant, i molts es queden en la categoria de beat, que és la inferior a la de sant.

La idea d’escriure aquesta entrada sobre sants i beats, que no és un tema massa actual vista la creixent laïcitat de la nostra societat, em va sorgir en veure una pel·lícula sobre la vida d’un sant i metge italià Giuseppe Moscati (Giuseppe Moscati – L’amore che guarisce, traduïda al castellà com a Moscati – El médico de los pobres, dirigida per Giacomo Campiotti, el 2007).

La curiositat em va dur a buscar quins metges i infermeres havien estat considerats beats o sants per l’Església catòlica durant el segle XX. Confesso que el tema no m’és llunyà, perquè quan vaig ser president del COMB es va celebrar un homenatge al beat Pere Tarrés, en el que vaig participar, i també vaig donar suport a les gestions que es van fer sol·licitant la beatificació del metge d’Arbeca, Marià Mullerat, a qui van matar durant la guerra civil.

En aquesta entrada del blog presento les dades biogràfiques fonamentals d’aquests sants i beats.

Giuseppe Moscati (1880 – 1927) (Fig.1). Fou un metge molt preparat i prestigiós, catòlic extremat, que va viure a Nàpols tota la vida, on es va graduar de metge i treballà a l’Hospital d’Incurables. Va tenir un paper notable en l’evacuació dels ferits de l’erupció del Vesubi de l’any 1906 i en l’epidèmia de còlera de l’any 1911. Tenia un gran ascendent antre els estudiants a qui donava classe. Mor sobtadament als 46 anys mentre estava visitant. Va ser canonitzat pel papa Joan Pau II l’any 1987.

---

Riccardo Pampuri (1897 – 1930) (Fig.2). Metge per la Universitat de Pavia, va ser sergent durant la Iª Guerra Mundial i va acabar la carrera un cop finalitzada la guerra. Ja era metge quan va decidir entrar a l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu, moment en que deixa el nom d’Ermini pel de Ricard.

Mor per una broncopneumònia als 33 anys. És canonitzat pel papa Joan Pau II el 1989.

Gianna Beretta Molla (1922 – 1962) (Fig.3). Metgessa pediatra, mare de quatre fills, mor d’una sèpsia peritoneal en el part del quart fill. Se li havia descobert un fibroma uterí quan ja estava embarassada. Li van proposar un avortament terapèutic per poder fer una resecció del fibroma, però ella no va accepta avortar. És la primera dona metge canonitzada per l’Església catòlica. Va adquirir la santedat complint el seu paper de mare, esposa i metge. Canonitzada per Joan Pau II el 2004.

Maria Bertilla Boscardin (1888 – 1922) (Fig.4). Monja de les mestres de santa Dorotea, prestava servei en un hospital de Treviso. Es va graduar com infermera per ser mes útil als malalts. Als 21 anys és operada d’un tumor. Durant la Iª Guerra Mundial, va assistir molts ferits. Mor als 34 anys d’una recidiva del tumor que li havien extirpat. Fou canonitzada pel papa Joan XXIII l’any 1961.

Edith Stein (1891 – 1942) (Fig. 5). Nascuda a Breslau, ciutat ara polonesa i abans alemanya. Era jueva. Estudia filosofia. Durant la Iª Guerra Mundial estudia infermeria i es fa voluntària de la Creu Roja. El 1938, es converteix al catolicisme i es fa monja carmelita. Fuig d’Alemanya, però és detinguda i enviada a Auschwitz, on mor a la cambra de gas. És canonitzada pel papa Joan Pau II el 1998.

Laszlo Batthyany-Strattmann (1870 – 1931). De nacionalitat hongaresa, estudia medicina a la Universitat de Viena i es casa amb una comtessa amb qui té 13 fills. El 1902, funda un hospital privat de 24 llits on fa de metge sense cobrar. Durant la Iª Guerra Mundial, l’hospital s’ha d’ampliar per atendre ferits. Fou beatificat el 2003 per Joan Pau II.

Artemides Zatti (1880-1951). Metge i religiós italo-argentí beatificat per Joan Pau II el 2002. Va emigrar a l’Argentina als 16 anys amb els seus pares i s’instal·la a Bahía Blanca. Es fa sacerdot i es dedica a cuidar malalts pobres. El 1914, es pot nacionalitzar argentí i treballa a l’hospital San José a la ciutat de La Plata.

Pere Tarrés Claret (1905 – 1950). Natural de Manresa, es gradua de metge a la Universitat de Barcelona l’any 1928. Fa de metge de capçalera al barri de Gràcia i participa a la Guerra Civil com a soldat. A la tornada es fa capellà, fa de consiliari als barris de Gràcia i Sarrià, i assisteix a malalts tuberculosos a l’Hospital Clínic. Mor d’un limfoma a la Clínica de la Mercè que dirigia el Dr. Manresa. Beatificat pel papa Joan Pau II el 2004.

Marià Mullerat i Soldevila (1897 – 1936). Metge i alcalde d’Arbeca, fou assassinat per incontrolats del seu poble a principis de la Guerra Civil (Fig.6). Beatificat el 2019 pel papa Francesc.

Referències

MA Martini et al. Santos y beatos de la medicina en las grandes guerras del siglo XX. Rev.Med.Chile, 2016; 144: 1207-1213.

M. Bruguera Cortada. Marià Mullerat Soldevila. Galeria Metges Catalans. Consultable a: https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EGI. Accés el 29 de desembre de 2022.

Lluis Guerrero Sala. Pere Tarrés Claret. Galeria Metges Catalans. Consultable a: https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=IJF. Accés el 29 de desembre de 2022.