Claude Debussy (1862 – 1918) fou un compositor i pianista francès, el principal músic del corrent conegut com “impressionisme musical” (Fig.1).

Nascut a Saint-Germain-en-Laye, vora París, d’una família de comerciants, ingressa al Conservatori Nacional Superior de Música de París als 10 anys, per estudiar piano, composició, harmonia i solfeig. El 1880, obté el càrrec de pianista acompanyant de la baronessa russa Nadezhda von Meck, una música amateur i mecenes, a qui acompanya en els seus viatges per Itàlia (Fig.2).

El 1882, participa en el primer concurs pel Premi de Roma. No el guanya aquell any, però sí el 1884. Estudia amb una beca a Roma, on coneix Franz Liszt. És un temps difícil i torna a París. El 1888, va a Bayreuth per escoltar les obres de Wagner, que exerceixen una notable influència en el jove Debussy.

El 1899, es casa amb una jove modista sense cultura musical, Rosalie Texier, coneguda com a Lily (Fig.3), a qui deixa per unir-se, el 1905, a Emma Bardac, l’esposa d’un banquer al fill de la qual donava classe de música.

Emma és una dona culta, refinada, música aficionada i cantant estimable (Fig.4).

Debussy té una filla amb Emma, que havia deixat el seu marit i el seu fill Raoul, per anar a viure amb Debussy. El 1908 es casen, gairebé un any abans que apareguin en Debussy les manifestacions de la malaltia.

El 1908, Debussy comença a presentar símptomes de la patologia que li causarà la mort, en forma de rectorràgies i crisis de dolor abdominal, però no va al metge fins el 1915 a causa d’un dolor abdominal que no calma ni amb morfina i que segurament era causat per crisis suboclusives causades pel tumor. Durant aquests anys, no interromp la seva activitat creativa musical, amb la que composa algunes de les seves millors obres.

És sotmès a cirurgia i li fan una colostomia, ja que la neoplàsia del recte que li descobreixen és inoperable. Si el malalt hagués estat explorat abans, potser s’hagués pogut beneficiar de la operació de Miles, ideada pel cirurgià anglès William Miles, del Royal Brompton Hospital (posteriorment anomenat Royal Marsden Hospital), que consistia en una resecció abdomino – perineal del recte.

Es comença un tractament amb agulles de radi, pocs anys després que aquest tractament hagués estat introduït per Marie Curie, que era la directora de l’Institut del Radi de París. Debussy tolerava malament la colostomia, que exigeix neteja periòdica, i també intolerava les agulles de radi intratumorals, perquè havia de seure sobre un anell de goma per evitar que les agulles de radi sortissin de l’interior del tumor on estaven col·locades.

Abandona la radioteràpia, per això la malaltia segueix progressant i mor el 25 de març de 1918, amb 56 anys.

Referències

Claude Debussy. Wikipedia