Durant molts segles, les úniques maniobres d’exploració del cos humà que aplicaven els metges eren la mesura del pols, la uroscòpia i el tacte de la pell per detectar si hi havia febre. El següent pas va ser la percussió del tòrax, procediment senzill que precisà de bastant temps per consolidar-se.

Aquesta fou la gran aportació al progrés de la medicina d’un metge austríac, Josef Leopold Auenbrugger, fill d’un vinater que, per saber si quedava vi en els bocois, els picava amb una massa de fusta. Si el so era apagat (mat) volia dir que el bocoi estava ple, mentre que si estava buit la percussió sonaria amb un so viu i vibrant (timpànic). Auenbrugger va reproduir el que havia vist fer a son pare amb els vins, examinant el so generat en percudir amb el dit mig d’una mà el dit mig de l’altra mà, posada plana sobre el tòrax del malalt (Fig.1). El so mat traduiria líquid pleural o una condensació pulmonar, mentre que el so timpànic indica l’existència d’aire.

Auenbrugger acaba la carrera de medicina als 22 anys, a la Universitat de Viena. Havia estudiat amb Gerard van Swieten, un excel·lent professor holandès deixeble de Herman Boerhaave (veure aquesta entrada del blog de 14/2/22), que va marxar a Viena invitat per l’emperadriu Mª Teresa d’Àustria. Van Swieten no podia ser catedràtic a Holanda perquè era catòlic, i no hauria progressat professionalment si s’hagués quedat a Leiden (veure aquesta entrada del blog de 13/6/22). A Viena es va convertir en l’internista amb més prestigi i el que va aixecar el nivell docent de la universitat (Fig.2).

El 1761, publica el seu llibre “Inventum Novum ex Percussione Thoracus Humani”, una obra de 97 pàgines que va revolucionar l’examen del tòrax (Fig.2). El llibre no devia tenir massa difusió perquè la percussió toràcica no es va difondre inicialment.

Les troballes d’Auenbrugger van ser rebudes amb indiferència per la comunitat científica de l’època, i hauria pogut passar desapercebuda si un metge francès Corvisart, que a més de catedràtic era el metge de Napoleó Bonaparte, no l’hagués llegit i traduït al francès, amb alguns afegitons propis. El llibre de Corvisart, que va respectar el nom d’Auenbrugger com autor, va tenir molta difusió i va fer conèixer el mètode percutori.

A Viena, la introducció de la percussió toràcica va ser deguda a Joseph Skoda, professor universitari de l’Escola de Viena, dermatòleg prestigiós, mitjançant el seu llibre “Abhandlung über Perkussion und Auskultation” (Tractat sobre la percussió i l’auscultació).

Auenbrugger deixa l’hospital espanyol de Viena perquè s’ha convertit en un dels metges de més prestigi de la ciutat (Fig.4). Aficionat a la música escriu, un libretto d’una òpera de Salieri.

L’emperador el nomena cavaller, que es manifesta per la paraula von abans del cognom.

Referències

J. James Smith. The Inventum Novum of Joseph Leopold Auenbrugger. Bull N Y Acad Med. 1962; 38(10): 691–701.

McMichael, Anna, McMichael, Anthony J., Viennese vibrations: doctors, lungs and opera, Med J Aust., 2014 ;201(11):685-6.