A Amparo Poch li va costar molt esforç arribar a ser metge. El seu pare no la va deixar estudiar medicina, com ella volia, perquè considerava que no era una carrera per una dona, per això la fa estudiar magisteri. Acabada la carrera de mestra, es matricula a la facultat de Medicina de Saragossa. Ja tenia 20 anys i quan es gradua, l’any 1929, es reconeix que ha sigut la millor estudiant de la Facultat de Medicina de Saragossa (Fig.1): 28 matrícules d’honor de 28 assignatures, i premi extraordinari de llicenciatura.

Munta la seva consulta de puericultura al domicili familiar, a la ciutat de Saragossa (Fig.2), i comença un munt d’activitats relacionades amb les seves conviccions ideològiques: anarquisme, feminisme i educació sanitària.

Col·labora en publicacions com Revista Blanca, Tiempos Nuevos, Tierra de libertad, Generación consciente, on escriu articles d’higiene i educació social. Dona conferències en salons obreristes, sobre maternitat conscient, prevenció d’embarassos no desitjats i control i prevenció de malalties laborals. Publica “La vida sexual de la mujer”, l’any 1932 (Fig.3).

El 1935, resideix a Madrid, on treballarà en programes de salut per dones i nens. Durant la Guerra Civil, accepta la invitació de la ministre de sanitat, Federica Montseny, de ser directora d’Assistència Social.

Organitzà granges – escola per acollir nens refugiats d’altres regions espanyoles. Promogué campanyes educatives que van tenir com a conseqüència la disminució de la taxa de mortalitat infantil.

A principis de 1939, quan s’acosta el final de la guerra, travessa la frontera i obté l’autorització per residir a França, sense permís de treball. Al final de 1945, passa a viure a Toulouse amb el seu company. Allà normalitza la seva vida laboral i pot fer de metge, però únicament de malalts espanyols (Fig.4). Visita a l’Hospital Varsòvia i al Dispensari de la Creu Roja espanyola.

Torna a Saragossa, quan ja han passat força anys del final de la guerra, però les seves germanes no la volen veure, ni acollir a casa seva, per discrepància amb la seva vida política i personal. Especialment per ser defensora de l’amor lliure, en contra del que predica l’església catòlica.

Amparo es queda a Toulouse, on el 1965 és diagnosticada d’un tumor cerebral, que serà la causa de la seva mort.

A la ciutat de Saragossa, un carrer duu el seu nom, i una placa commemorativa es troba en el domicili on va néixer i obrir la seva primera consulta mèdica.

L’escriptora i historiadora Antonina Rodrigo ha escrit la seva biografia (Fig.6).

Referències

Antonina Rodrigo. Una mujer libre: Amparo Poch y Gascón, médica y anarquista. Flor de Viento Ediciones, 2002.