La major part de les transfusions sanguines durant la Guerra Civil van ser transfusions directes, on la sang del donant passava directament al receptor. Feia poc que el belga Albert Hustin havia demostrat que el citrat sòdic impedia que la sang extreta als donants es coagulés, i que el metge argentí Luis Agote (veure aquesta entrada del blog de 23/06/21) hagués posat el mateix any 1914 la primera transfusió de sang citratada conservada en un flascó de vidre.

A Barcelona, el primer que realitza transfusions indirectes de sang citratada és el Dr. Josep Antoni Grífols, però ho fa a petita escala. Quan esclata la guerra el 1936, les necessitats de sang per transfondre augmenten de manera explosiva, i a més es necessita al front, on es produeixen els combats i on hi ha els ferits.

A l’inici de la guerra, Duran i Jordà és un metge de 31 anys, membre del PSUC, que es volia dedicar al laboratori (veure aquesta entrada del blog de 17/05/21) (Fig.1). S’havia incorporat a l’Hospital de sang nº 18, situat a Montjuïc, edifici on actualment hi ha l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Fig.2).

Rep l’encàrrec de la Comissió de Sanitat del PSUC d’organitzar un sistema de transport de sang al front per transfondre als ferits de les columnes formades per militants del PSUC. A l’inici de la guerra, cada partit polític i sindicat es responsabilitza de l’atenció sanitària de les columnes militars de cada partit o sindicat.

Duran i Jordà comença creant un Banc de sang a l’Hospital nº18, on prepara flascons de vidre amb sang citratada de donants que convoca per un enginyós sistema radiofònic. Els flascons tenien una pressió positiva que facilita el pas de la sang als pacients transfosos (veure aquesta entrada del blog de 30/7/21).

Duran i Jordà no té experiència en hemoteràpia, però estudia els treballs del metge rus Sergei Iudin, que utilitza sang de cadàver per transfusió. Organitza una Associació de donants, busca un lloc per manipular la sang i conservar-la refrigerada i un sistema de transport de la sang al front amb un camió refrigerat, que havia sigut un vehicle per transportar peix fresc (Fig.3).

Al principi només s’extreia sang dels donants del grup 0, que tenien una prova de Wassermann per detectar la sífilis negativa, que era la que es transportava al front. La sang dels donants del grup A es conservava a Barcelona per malalts d’aquest grup que s’havien de transfondre en algun hospital de la ciutat.

Per minimitzar riscos causats per la sang incompatible, abans de la transfusió s’injectaven uns 10ml de sang i s’esperava 10 minuts per veure si es produïa reacció. A continuació es transfonia si no s’havia produït cap símptoma.

Un altre mètode de prevenció era barrejar la sang de 6 donants del mateix grup i filtrar-la per eliminar grumolls. L’administració d’aquesta sang diluïa els antigens secundaris presents que podrien causar una reacció transfusional.

Durant els 30 mesos que va funcionar el Servei de Transfusió de Barcelona, es van registrar 28.900 donants, es van fer 20.000 donacions, i es van transfondre 9.000 litres de sang.

El servei que crea Duran i Jordà a l’hospital nº 18 és el primer del món. El 1938, la Generalitat el trasllada al carrer Mallorca nº 216, entre Balmes i Enric Granados, per facilitar l’accés dels donants per l’extracció de la sang.

Referències

 M. Broggi Valles. Sobre Frederic Duran Jordà. Gimbernat, 1997; 27: 185-191.

Duran Jordá F. The Barcelona Blood-Transfusion Service, Lancet, 193; 233: 773-776.

Duran Tort C. Frederic Duran Jordà i el servei de transfusió de sang. Gimbernat 1993; 20: 83-90

Joan Grifols Espes. Frederic Duran i Jordà. Un mètode, una època. Barcelona: Hemo-Institut Grífols; 1997.