El Sindicat de Metges de Catalunya ha estat la màxima obra col·lectiva dels metges catalans del segle XX, com demostra l’obra feta, i una afiliació superior al 80% dels metges de Catalunya, la qual cosa representava uns bons ingressos provinents de les quotes, de manera que l’obra feta ha durat molt més que el propi sindicat. El sindicat segurament encara existiria si no hagués estat liquidat per la victòria del general Franco en acabar la guerra civil.

A principis del segle XX, els metges rurals estaven poc considerats. Guanyaven pocs diners perquè la gent en els pobles i en les barriades de les ciutats era pobre. Hi havia conflictes per rivalitats entre companys i per l’intrusisme. Ja entrat el segle XX, els metges catalans volen imitar els treballadors industrials creant un sindicat propi, ja que no es refien dels Col·legis de Metges provincials.

El juny de 1919, entre dues sessions del III Congrés de Metges de Llengua Catalana a Tarragona, es munta una reunió promoguda pels Drs. Ramon Pla i Joaquim Abelló, que conclou amb la constitució d’una comissió organitzadora de la sessió en la que s’havia de constituir el sindicat.

Ramon Pla Armengol (1880 – 1956) era un microbiòleg (Fig.1), fundador de l’Institut Ravetllat-Pla per investigar en tuberculosi i produir productes antituberculosos. Era militant d’Unió Socialista de Catalunya des de 1933 i diputat a Corts el 1936. Va marxar a l’exili a Mèxic el 1939, on va morir.

Joaquim Abelló Roset (Montblanc, 1893 – Barcelona, 1989) era un otorinolaringòleg (ORL), deixeble de Ricard Botey, que va ser cap del servei d’ORL de l’Hospital de Sant Pau (1948 – 63) (Fig.2).

A la sessió constituent a l’Ateneu Empordanès (c. del Pi, nº 11) el 27 de març de 1920, hi assisteixen 500 metges, que ja s’havien afiliat durant el congrés de Tarragona, abans de constituir-se oficialment el sindicat. Aquell dia s’elegeix la junta directiva i es decideix editar un Butlletí. Pla no accepta la presidència i es proposa que ho sigui el Dr. Hermenegild Puig i Sais (Albons [Girona], 1860 – Barcelona, 1940), internista i director de l’Hospital Sagrat Cor des de 1907 i President de l’ACMCB (1915 – 1918) (Fig.3).

Els assistents declaren que el sindicat es crea amb la finalitat d’actuar en defensa dels interessos morals i materials dels metges residents a Catalunya i pel major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica. Concretament, es proposen reglamentar els partits mèdics, crear un òrgan de previsió social, una cooperativa de consum, una caixa de beneficència i una borsa de treball.

Al Dr. Puig i Sais (1920 – 1926), el succeeix com a president Àlvar Presta (1926 – 1927), el segueix Josep Moll i Gimferrer (1927 – 1932) (Fig.4) i acaba Manuel Corachan (1933 – 1936), un dels grans cirurgians de Barcelona. Moll havia fundat amb diversos companys del curs, La Xeringa, societat mèdica de caràcter lúdic i satíric (veure aquesta entrada del blog de 7/10/21). Era especialista en Medicina Interna, amb consulta a Barcelona en un pis del carrer Girona núm. 24. Havia estat secretari del Sindicat el 1923, tresorer el 1924, director del Butlletí i president el 1927.

Un home de gran pes en el sindicat fou Higini Sicart (1882 – 1946) (Fig.5). Va ser membre de la primera junta de govern, després fou molts anys el director del Butlletí del sindicat. Era un home amb molt interès pel cooperativisme i pel sistema mutualista, havia sigut president de la Mutual Salus i president de la Mutual Mèdica.

Altres metges influents en el sindicat foren Josep Girona i Trius, que va ser el fundador de la Quinta de Salut L’Aliança, els catedràtics Antoni Trias i Pujol, Jesús Bellido, Lluís Celis, Pere Nubiola, i els presidents de Col·legis de Metges, August Brosa i Josep Fontbona.

Referències

Josep Lluís Martín i Berbois. Metges de Catalunya 1920 – 2020. Viena Edicions, Barcelona, 2020