Fill d’un pastor de l’església d’Anglaterra, era el germà petit de John Bell, un conegut anatomista i cirurgià escocès. Estudia medicina a Edimburg, on el seu germà dona classes d’anatomia. Quan encara era estudiant, col·labora amb el seu germà en el llibre “A System of dissection explaining the anatomy of the human body”, amb il·lustracions pròpies d’una qualitat extraordinària, que es publica el 1802.

Es gradua el 1799 i és admès al Royal College of Surgeons. És contractat per la Royal Infirmary d’Edimburg, però hi dura poc temps, perquè creu que tindrà poques possibilitats de progressar, ja que els altres catedràtics estan gelosos del seu germà John pels seus èxits, especialment pel llibre d’anatomia en el que ell ha participat.

El 1802, marxa a Londres on publica “The anatomy of the nerfs” (1802), el 1804 “The anatomy of the brain” i el 1806 el llibre “Essays on the anatomy of expression in painting” (Fig.1), que té un gran impacte entre els pintors. El 1807, publica “A System of operative surgery on three volumes”.

El 1809, arran de la retirada dels 28.000 soldats anglesos malalts o ferits en la batalla de La Corunya contra l’exèrcit napoleònic, que van haver de desembarcar a la costa sud d’Anglaterra, Bell col·labora com a voluntari operant ferits a l’hospital de Portsmouth. Els serveis mèdics de l’exèrcit estan desbordats, i Bell demostra la seva habilitat quirúrgica.

El 1812, obre una escola privada d’anatomia, que és la que havia sigut l’escola dels germans William i John Hunter, situada al carrer Great Windmill de Londres, amb la dot aportada per la seva esposa al matrimoni. Bell demostra ser un bon docent. Fa recerca sobre el cervell i els nervis, que publica a “An Idea of a New Anatomy of the Brain” (1811), on analitza les funcions del cervell, cerebel i nervis .

El 1815, va voluntari a Waterloo per ajudar a operar els soldats anglesos ferits als hospitals de Brussel·les. En aquesta batalla, uns 55.000 anglesos van morir o quedar ferits. Bell hi està vuit dies, durant els quals opera sense parar.

El 1824, és nomenat professor del College of Surgeons de Londres i, el 1828, professor de cirurgia de la Universitat de Londres, acabada de crear (Fig.2).

El 1831, és nomenat cavaller (sir) pel rei Guillem IV. El 1835, deixa Londres per retornar a Edimburg, on li ofereixen la càtedra de cirurgia, i ell l’accepta. Mor als 68 anys de manera sobtada.

Amb posterioritat a la seva mort apareixen biografies (Fig.3), llibres escrits per Bell i recull de cartes enviades a amics i parents i altres textos.

El 2005, es publica un llibre que és la compilació d’aquarel·les de Charles Bell pintades als quiròfans on operava ferits de les batalles de La Corunya i Waterloo (Figs.4 i 5).

Referències

J. van Gijn. Charles Bell (1774 – 1842). J Neurol., 2011; 258: 1189 – 1190.

Martin R. Howard. A surgical artist at war; The paintings and sketches of sir Charles Bell 1809 – 1815. J Roy. Soc. Med., 2005; 98: 517.