Thomas Graham Balfour fou un metge que escollí un camí poc usual per l’exercici de la medicina (Fig.1). Estigué més disposat a fer un treball estadístic que li permetés millorar les condicions sanitàries de les forces armades britàniques, que no pas l’activitat assistencial.

Neix a Edimburg el 1813, fill d’un comerciant. Estudia medicina a la Escola de Medicina d’Edimburg, on es gradua l’any 1834. El 1836, ingressa al departament mèdic de l’exèrcit i és destinat com a cirurgià assistent a la Guàrdia de Granaders.

La seva primera ocupació administrativa a l’exèrcit fou analitzar les estadístiques mèdiques i veterinàries (cavalls) de l’exèrcit britànic des de la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815). Acabat aquest estudi, es van sol·licitar diners per fer un estudi estadístic de la incapacitat i de la mortalitat dels pensionistes de l’exèrcit, però es desconeix si aquests diners van arribar.

De 1848 a 1858, amb el grau de coronel, és responsable del Reial Asil Mèdic de Chelsea, fundat el 1801 per allotjar els nens i les nenes fills de soldats morts o lesionats en la Guerra Gran contra França (1793 – 1815) (Fig.2).

Quan Balfour el dirigeix, hi ha lloc per 500 nens i 250 nenes, però el 1814 hi havia 990 nens i 466 nenes.

Estant a l’asil militar de Chelsea, Balfour fa un estudi controlat doble – cec per avaluar la utilitat de la belladona en la prevenció de l’escarlatina. Va ser un dels primers estudis controlats que es va fer.

Balfour va assignant alternativament els casos a belladona i a res. Divideix 1151 nens, dividits en nens o nenes que no haguessin passat l’escarlatina i els hi va donar consecutivament a uns belladona i als altres res. Al cap d’un temps, comprova que hi ha hagut dos casos d’escarlatina en cada grup, el que suggeriria la ineficàcia del fàrmac.

Aquest estudi, tant la metodologia com els resultats, va ser publicat per Charles West (1816 – 1898) (Fig.3), que va ser el fundador del primer hospital pediàtric de Londres. L’hospital es va denominar inicialment “Hospital for sick children” i més tard amb el nom del carrer on està edificat, “Ormond street hospital for sick children” (Fig.4).

El 1857, és nomenat secretari d’un comitè per examinar l’estat sanitari de l’exèrcit i, el 1859, és nomenat inspector general, a càrrec de l’àrea estadística de Departament Mèdic de l’Exèrcit, càrrec que va exercir durant 14 anys, en els que recollí els informes dels quatre volums de “Statistics of the British Army“, estadístiques que foren considerades les més completes i exactes d’Europa. La seva expertesa com estadístic fou ben valorada, ja que fou elegit president de la Royal Statistics Society entre 1888 i 1889. Fou designat membre de la Royal Society el 1834, del Royal College of Physicians de Londres, el 1860, i metge honorari de la reina Victoria el 1857.

El seu fill Graham Balfour escrigué “The life of Robert Louis Stevenson” (1901) (Fig.5), biografia del seu cosí, autor de diversos llibres infantils, com “L’illa del tresor”, “La fletxa negra” i molts altres.

Referència

Reznick, Jeffrey S. (2004). Balfour, Thomas Graham (1813–1891), physician. Oxford Dictionary of National Biography (online ed.). Oxford University Press

Cockerill A, Goble PJ (2012). Thomas Graham Balfour, pioneering medical statistician and stern disciplinarian.

JLL Bulletin: Commentaries on the history of treatment evaluation (https://www.jameslindlibrary.org/articles/thomas-graham-balfour-pioneering-medical-statistician-and-stern-disciplinarian/).