A l’imperi austro-hongarès, l’oftalmologia comença a finals del segle XVIII. El millor oftalmòleg d’aquesta època inicial és el baró Michael de Wenzel (1724-1790), que va ser agosarat per fer una cirurgia de cataractes a una dama de la cort de l’emperadriu Maria Teresa, que cap oculista es veia amb cor de fer (Fig.1).

La operació va ser un èxit i l’emperadriu demana a Wenzel que formi en oftalmologia a un metge, Josep Barth (1746 – 1818), que acabarà sent el professor d’oftalmologia i de cirurgia a Viena (Fig.2).

Barth és competent, però no és capaç de fer escola. Beer era un estudiant de medicina, quan Barth era el professor. Acaba la guerra quan té 23 anys i sol·licita a Barth que el deixi ser assistent seu per formar-se com oftalmòleg. Es troba amb una resposta que el sorprèn. Barth no vol saber res amb ell, ni prestar-li cap ajuda.

No li queda més remei al jove Beer a espavilar-se sol si vol convertir-se en oftalmòleg (Fig.3). Costa d’entendre aquesta actitud de Barth, i mes quan Beer, que tenia molta aptitud per dibuixar, li havia fet durant set anys de dibuixant de les il·lustracions de l’anatomia de l’ull per un llibre que estava fent Barth.

El 1812, Beer comença a donar conferències, amb molt d’èxit, sobre les malalties dels ulls, a la Universitat de Viena. També té èxit professional, fins el punt que la Universitat li concedeix el títol de oftalmòleg, quan l’especialitat d’oftalmologia no estava encara reconeguda. Aviat li donen la responsabilitat de dirigir el departament d’oftalmologia de l’hospital, departament que abans no existia, i que d’alguna manera es pot dir que ell n’és el fundador (Fig.4).

Sota la seva tutela es graduen centenars d’oftalmòlegs que venen a formar-se de diferents indrets d’Europa, que han escollit anar a formar-se a Viena, pel prestigi que havia adquirit l’escola de Viena d’oftalmologia. Barth intenta posar-li pals entre les rodes, però no aconsegueix anular- lo.

Beer introdueix noves tècniques operatòries i crea instruments nous, per extirpar les cataractes, coneguda com operació de Beer i un bisturí triangular (Fig.5).

És nomenat, l’any 1812, director del Departament d’Oftalmologia de la universitat de Viena, on efectua 1899 intervencions de cataractes. Els seus llibres tenen un gran impacte i contribueixen a justificar que l’Oftalmologia és una especialitat mèdica independent (Fig.6).

Referències

Albert, D. M., & Blodi, F. C. Georg Joseph Beer: a review of his life and contributions. Documenta ophthalmologica. Advances in ophthalmology, 1988; 68(1- 2), 79–103.