Un dels metges anglesos més destacats del segle XIX. Molt apreciat en la seva pràctica com a metge internista, en part per la seva competència i en part per la seva dedicació als malalts. William Withey Gull neix a Colchester el 1816, en una família modesta, on el pare mor quan el fill, William, té 6 anys. Fa els estudis de medicina al Guy’s Hospital de Londres, de 1837 a 1841, perquè el rector de la parròquia li va poder pagar els estudis.

Obté el doctorat el 1846, i comença a donar classes al Guy’s fins que, el 1856, passa a formar part del staff de l’hospital com a consultor, càrrec que exercirà fins que li arriba la jubilació (Fig.1).

Va estar particularment interessat en el mixedema, la patologia de la medul·la espinal, i la anorèxia nerviosa.

La constatació de que la tiroidectomia causava conseqüències fatals en gossos, que s’arreglen amb injeccions de tiroides, que fan retrogradar els símptomes dels animals tiroidectomitzats, el duen a considerar que la tiroide fabrica una substància que passa a la sang. Va reconèixer que el mixedema està causat per l’atròfia de la glàndula.

El 1872, suggereix que la fibrosi del ronyó, en cas de nefritis crònica, és causa d’hipertensió arterial.

També s’interessa per les paraparèsies i defineix les correlacions clínico-patològiques en una sèrie de 32 casos.

Gull és qui aporta per primera vegada el nom d’anorèxia nerviosa i en fa la primera descripció el 1868, considerant que era una malaltia de caràcter psicosomàtic. El 1872, tracta d’una febre tifoide al príncep de Gales, i com agraïment el rei el nomena baronet i l’inclou entre els metges de la reina Victoria. Era un home amable, bon psicòleg en els malalts neuròtics. Va defensar sempre la participació de les dones en medicina. Va aportar diners per afavorir la graduació en medicina de dues noies cada any.

Gull va patir sent l’objecte d’un rumor que es va estendre per Londres, dient que era Jack l’esbudellador, un assassí múltiple de cinc prostitutes (Fig.2). La primera mort es va produir el 31 d’agost de 1888. Fins novembre van aparèixer quatre cadàvers més, tots desfigurats. No es va trobar l’autor i, el 1895, van començar a aparèixer articles a la premsa, especulant que l’autor era un metge de força nivell que s’hauria tornat boig. El 1976, un altre periodista publica la teoria que suggereix que l’assassí era un metge, que visita a un nét de la reina Victoria d’una sífilis, i que participaria com executor en una conspiració per liquidar prostitutes que estarien intentant fer xantatge a la corona anglesa, amenaçant fer públic que el net de la reina havia embarassat a una noia de nom de família Annie Crook.

Gull va publicar articles mèdics al Guy’s Hospital Report sobre hematúries intermitents (1866), hemoglobinúria (1866), mixedema, o malaltia de Gull (1873), lesions anatòmiques de la tabes dorsal (1856) i anorèxia nerviosa (1874), que han sigut editats recentment en un volum (Fig.3).

Referències

JMS Pearce. Sir William Withey Gull (1816 – 1890). Eur. Neurol, 2006; 55: 53 -56.

Niedzielski et al. Sir William Withey Gull (1816 – 1890). J.Neurol., 2017; 264: 419 – 420.