William Smellie (1697 – 1763) fou l’obstetre més notable d’Anglaterra en el segle XVIII i creà uns atles anatòmics d’una qualitat excel·lent (Fig.1). També va dissenyar un fòrceps i un maniquí per ensenyar els procediments obstètrics. Mitjançant conferències i les classes als estudiants, que donava a la seva escola privada, va educar en la pràctica del part, convertint-lo en l’art ajudar a parir i considerant-lo una disciplina científica, que més tard va rebre la denominació d’Obstetrícia.

Smellie fou un autodidacte i exercí alguns anys la medicina sense cap document legal que acredités la seva competència. Malgrat això, va descriure les distòcies uterines, com ressuscitar el nounat amb col·lapse pulmonar, entre altres.

Va tenir un gran èxit amb la seva escola de medicina pràctica, on va tenir més de 900 alumnes i va donar 280 classes. A les seves classes feia demostracions pràctiques. Per obtenir casos per la docència, establia acords amb gestants a les que oferia el part gratuït si acceptaven que els estudiants assistissin al part.

William Hunter va ser un dels seus alumnes, i es va convertir en un obstetre reputat, metge de la reina Carlota, esposa del rei George III, i professor de la universitat.

Smellie es va jubilar als 62 anys i va cedir la seva clientela al Dr. John Harvie, que s’havia casat amb la seva neboda. Smellie va tenir sempre la oposició de les llevadores, ja que l’assistència al part havia estat històricament a càrrec de les llevadores, de manera gairebé exclusiva, fins començat el segle XVIII.

Durant els anys de jubilat va estar al seu poble nadiu, Lanart, on es va ocupar d’acabar el seu “Treatise on the theory and practice of midwifery”. Va estar a temps d’acabar el llibre, però no de veure’l publicat.

William Hunter (1718 – 1783) fou, juntament amb el seu mestre Smellie, una de les figures més destacades de la medicina britànica del segle XVIII. Als 18 anys és aprenent de William Cullen, un cirurgià de gran prestigi. Després fa una estada a Edimburg on segueix un curs d’anatomia a l’escola particular d’Alexander Munro, que és el degà de l’Escola de Medicina d’Edimburg.

Deixa Edimburg per anar a Londres, per seguir la seva formació amb William Smellie. Hunter va dedicar-se sobre tot a l’anatomia, dissecció i demostracions anatòmiques als seus alumnes (Fig.2).

Va ser elegit membre de la Royal Society per premiar-lo per les seves descripcions del cartílag articular, l’extensió del sistema limfàtic i la circulació placentària.

La seva escola tenia prestigi, ell es guanyava bé la vida i va convertir-se en un personatge de gran influència social i poder polític (Fig.3).

El 1747, és admès a la Corporation of surgeons, el que li facilita ser nomenat al staff del Middlesex Hospital, acabat de crear, i d’un hospital obstètric. No és fins 1750 que la Universitat de Glasgow li concedeix el títol de llicenciat en medicina.

El prestigi i l’honor de William Smellie i de William Hunter són ara qüestionats per l’aparició, l’any 2010, d’un article demolidor, publicat per l’historiador neozelandès Don Shelton al Journal of Royal Society of Medicine, que denuncia els dos obstetres per fer assassinar dones embarassades en distintes fases de la gestació, per fer de models per dibuixar l’anatomia de l’embaràs en les seves diferents etapes, amb això pogueren publicar dos atles d’anatomia de la dona gràvida, un de William Hunter, “The Anatomy of the Human Gravid Uterus” (Fig.4) i l’altre de William Smellie, “A Set of Anatomical Tables, with Explanations, and an Abridgement, of the Practice of Midwifery, With a View to illustrate a Treatise On that Subject, and Collection of Cases”.

Don Shelton considera que, per poder dibuixar les làmines dels dos atles, es va necessitar disposar d’almenys 35 o 40 dones que fessin de models, especialment en situació pre-part. Aquest nombre és superior al de dones embarassades que moren per malaltia o per accident durant el part, per aquest motiu és raonable sospitar que la majoria de models van ser assassinades, segurament no personalment sinó per sicaris a qui els ajudants de Smellie i Hunter els hi farien els encàrrecs.

En aquells anys en que hi havia tantes escoles d’anatomia a Londres, Edimburg i Glasgow, va aparèixer la professió de subministradors de cossos per fer dissecció. La majoria els obtenien als cementiris desenterrant gent que havia mort de causes naturals, però com que el nombre era insuficient, alguns, com els coneguts Burke i Hare (veure aquesta entrada del blog de 24/02/21), portaven cadàvers de persones assassinades per vendre’ls.

En els llibres de Smellie i Hunter mai hi ha cap menció de com i d’on havien obtingut les models per fer els dibuixos, per tant és raonable plantejar el dubte de si Smellie i Hunter es van comportar correctament. El que és poc raonable és que en el temps en que vivien Smellie i Hunter ningú troba estrany que no els faltessin cadàvers per dissecar.

Don Shelton, en el seu article, calcula que el nombre de cadàvers que es van utilitzar a Anglaterra per l’ensenyament mèdic entre 1700 i 1832, és d’uns 200-250. Alguns historiadors de l’Obstetrícia posen en dubte les conclusions de l’estudi de Don Shelton i no qüestionen l’honorabilitat de Smellie i Hunter, ja que consideren que ni Smellie ni Hunter van intervenir en la captura de les noies embarassades, tot i que reconeixen que potser van fallar en no voler saber d’on procedien i com s’havien aconseguit.

Referències

Jorge Dagnino-Sepúlveda. William Hunter (1718-1783): su legado a trescientos años de su nacimiento. Rev. méd. Chile, 2019; 147 (1) :

Thornton JL. Jan Van Rymsdyk: Medical Artist of the Eighteenth Century. Cambridge: The Oleander Press; 1982

John Thornton. William Hunter (1718-1783) and his contributions to obstetrics. International Journal of Obstetrics and Gynaecology, 1983:

Don C. Shelton. The emperor’s new clothes. Journal of the Royal Society of Medicine, 2010; 103 (2), 46-50.