Alexander Borodin ha passat a la història com a músic naturalista, més que no pas com a químic o com a metge (Fig.1). De fet gairebé no va exercir de metge, ja que les primeres experiències professionals el van decebre molt. Va guanyar-se la vida com a professor de química, feina en la que va ser un professional excel·lent, molt estimat pels seus alumnes, i va ser un músic de diumenges, com deia ell mateix, perquè era el temps que li deixaven les classes de química per poder composar.

Borodin va néixer a Sant Petersburg el 1833, fill il·legítim d’un príncep georgià, Luka Stepanovich Gedevanishvili, que va registrar el nen com si fos fill d’un criat seu, que li va donar el nom. Va rebre una bona educació, criat per sa mare. Tenia una notable facilitat pels idiomes, i parlava força correctament rus, francès, alemany, anglès i italià. També estava dotat per la música i la química. Prova d’això és que, quan tenia 15 anys, va muntar un laboratori a la cuina de casa seva.

El 1850, ingressa per estudiar medicina a l’Acadèmia Medico-Quirúrgica de Sant Petersburg, que era una escola militar gratuïta, però que exigia que es fes de metge militar els primers anys d’acabats els estudis. El 1856, es gradua com a metge i és destinat al segon Hospital Militar, on es troba amb un ambient d’una brutalitat extrema, que no li agrada gens. A l’Acadèmia coneix Mussorgsky, que era fill d’una família noble, de qui serà amic tota la vida. El 1858, presenta la tesi doctoral.

Durant el període entre 1859 i 1862, viatja per Europa. Està a Paris, a Heidelberg i a Pisa. El 1861, durant l’estada a Heidelberg, coneix una pianista russa de 29 anys, Ekaterina Protopopova, que es feia visitar per una tuberculosi. Allà li recomanen que vagi a Pisa per tractar-se, on hi anirà amb el seu promès, metge, amb qui es casa i viurà feliç amb ell.

En aquest viatge, Borodin decideix deixar la medicina i focalitzar-se en la química. Fa feina de laboratori i publica alguns articles científics. A la tornada a Rússia, es reuneix amb Botkin, que és el metge que va identificar l’hepatitis A per primera vegada (veure aquesta entrada del blog de 6/9/21), i altres companys metges per crear, el 1872, una escola de Medicina per noies, on ell s’ocuparia de l’ensenyament de la química. L’escola és clausurada per raons governamentals el 1885.

Borodin no té problemes econòmics, ja que el seu pare biològic li va deixar una considerable herència. En un viatge a Weimar, coneix Liszt, de qui serà amic. L’interessa crear un art musical nacional, però es veu limitat perquè només té els caps de setmana per composar, el que fa que sigui un music amb una limitada producció melòdica. No obstant, manté un lligam amb altres músics russos, com Mussorgsky, Rimsky-Korsakov, i Balakirev. Ell se sentia sobre tot un professor de química entregat als seus alumnes. Un home tranquil, modest, treballador i afable (Fig.2). El 1886, quan tenia 53 anys, va presentar un dolor precordial, sostingut, que el va dur a la mort. Potser va ser un infart agut de miocardi o una dissecció d’aorta.

Google li va dedicar un doodle quan es van complir 185 anys del seu naixement (Fig.3).