Deborah Doniach és un personatge clau en la comprensió de l’autoimmunitat, és a dir, en l’agressió del sistema immune contra teixits del propi cos. Gairebé en tots els òrgans es poden produir malalties auto-immunes. La tiroïditis de Hashimoto, l’hepatitis auto-immune, l’artritis reumatoide i la diabetis mellitus tipus I en són exemples. Deborah Doniach és qui descobrí que els anticossos contra proteïnes del teixit malalt eren un excel·lent marcador de les malalties auto-immunes (Fig.1).

Quan vaig fer una estada d’un parell de mesos al Royal Free Hospital de Londres l’any 1975, vaig tenir la oportunitat de veure la Dra. Deborah Doniach en una sessió clínica dels servei de Sheila Sherlock per comentar un cas de cirrosi biliar primària (CBP) (veure aquesta entrada del blog de 12/7/21). La Dra. Doniach era una dona prima, d’aspecte elegant, amb el cabell gris, i pentinat amb un monyo, que parlava un anglès amb lleu accent germànic i que s’explicava amb una gran claredat.

La Dra. Doniach era immunòloga. Havia identificat un tipus d’anticossos dirigits contra els mitocondris de les cèl·lules dels conductes biliars intra-hepàtics, que tenien una gran sensibilitat i una elevada especificitat pel diagnòstic de CBP. La CBP era una malaltia que interessava molt la Dra. Sherlock, per aquest motiu va ser molt apreciat poder disposar d’una prova de laboratori que facilités el diagnòstic. La Dra. Sherlock parlava entusiàsticament de la Dra. Doniach.

La Dra. Doniach era filla de pares músics. El pare era un jueu ucraïnès i la mare noruega. Deborah estudia medicina a Paris, on coneix Israel Doniach amb qui es casa abans d’anar a viure a Londres, on es graduarà al Royal Free Hospital el 1944.

Quan era metge del laboratori de bioquímica, va constatar que alguns malalts amb patologia tiroïdal tenien títols elevats d’anticossos en el plasma, és a dir un títol elevat de gammaglobulines, i un infiltrat del teixit per cèl·lules plasmàtiques. Sospita que els anticossos són produïts per les cèl·lules plasmàtiques i que són la resposta a un estímul que posa en marxa una reacció auto-immune. Aquesta malaltia tiroïdal era la tiroïditis de Hashimoto. Doniach treballa formant equip amb Ivan Roitt i Peter Campbell (Fig.2), i segueix explorant el paper de l’autoimmunitat en la gènesi de certes malalties com la CBP, la malaltia d’Addison i la diabetis infanto-juvenil.

Doniach va rebre diversos premis al llarg de la seva carrera professional: el premi van Meter de l’American Goiter Association (1957), el premi Gairdner (1964), el Premi de la Dona Científica de l’any (1984), el premi de la Federació Britànica de Metges post-graduats (1967) (Fig.3).

Doniach es va mostrar sempre disposada a col·laborar amb joves investigadors d’altres països. Un català, Ricard Pujol Borrell, va fer una estada de postgrau amb ella al Middlesex Hospital abans de treballar a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Va morir d’un càncer de llengua l’1 de gener de 2004.

Referències

Caroline Richmond. Obituary. Deborah Doniach. BMJ, 2004; 328: 351.

Pearce Wright. Obituary. Deborah Doniach. The Lancet, 32004; 363: 995.