La vida de la Dra. Sparrow va ser tot menys una vida tranquil·la (Fig.1). Era una dona activa amb una trajectòria notable, que va canviar diverses vegades de lloc de residència i de centre de treball i de país, però en tots aquests llocs va fer contribucions científiques importants. Especialment va destacar en el seu combat contra el tifus exantemàtic.

Neix, de pares polonesos, en una localitat pròxima a Kíiv, actual capital d’Ucraïna. Estudia la carrera de medicina a la universitat de Kíiv, on es gradua el 1915. S’allista a l’exèrcit rus, en la sanitat militar, on hi roman fins el 1918, quan és llicenciada de l’exèrcit, acabada la Primera Guerra Mundial (Fig.2).

És contractada per la universitat de Tartu, a Estònia, on comença el seu interès per la prevenció del tifus exantemàtic, malaltia de la que ha vist força casos en els soldats apostats en trinxeres en el front rus.

El 1920, es trasllada a l’Institut Estatal d’Higiene, a Varsòvia, on dirigeix la secció de vacunacions. A partir de 1922, té la responsabilitat d’organitzar campanyes de vacunació contra el còlera. Fa, també, els primers assaigs d’una vacuna contra el tifus.

El 1923, fa una estada a l’Institut Francès de Lille, amb el Dr. Nicolle (Fig.3) i l’any següent fa un Curs internacional que dirigeix el Dr. Roux a l’Institut Francès de Paris. De 1925 a 1927, està a l’Institut Francès de Tunis, on han destinat el Dr. Nicolle per dirigir-lo, per elaborar una vacuna amb bacil del tifus atenuat, que prova en ella mateixa.

El 1927, està a Polònia, on acaba la tesi doctoral, que llegirà el 1928. Posteriorment la fan Professor titular de medicina. El 1930 i 1931, és responsable de les campanyes de vacunació contra la diftèria a Polònia, però abans que acabi el 1931, fa una estada a Mèxic i Guatemala, estudiant el tifus exantemàtic, fins que torna a Tunis a treballar amb el Dr. Nicolle (Fig.4). Quan arriba a Tunis, li arriba la notícia que li han concedit la nacionalitat francesa. És en aquest temps que aconsegueix una vacuna anti-tífica amb virus de ratolí com a base de la vacuna, que està disponible el 1940.

El 1949, és cap del servei de vacunacions, responsable d’una campanya contra la tuberculosi amb la utilització de BCG. Des de 1953, col·labora amb l’OMS en una campanya a Etiòpia contra la febre recurrent.

El 1962, es jubila i es retira amb el seu marit a Còrsega (Fig.5), on mor, el 1970, als 79 anys.

Referències

Hélène Sparrow – Wikipedia.

Hélène Sparrow (1891-1970). Archives de l’Institut Pasteur.