La plaga d’Atenes va ser una epidèmia devastadora que va afectar la ciutat d’Atenes durant el segle IV a.C. de la que encara es desconeix l’agent etiològic.

Va ser el punt final de la guerra del Peloponès, on Esparta va derrotar Atenes després de 27 anys de guerra fratricida (Fig.1). Es pot considerar que, amb la derrota, comença el declivi d’Atenes i de la civilització grega.

Atenes i Esparta eren ciutats-estat que dominaven el món grec, i juntes havien pogut derrotar, cinquanta anys abans, el potent imperi persa, vençut en dues batalles: la batalla de les Termòpiles i la batalla de Salamina.

Atenes havia experimentat un creixement notable, tant econòmic com cultural, afavorit pel capteniment dels seus governants, l’últim dels quals és Pèricles, que haurà d’afrontar la defensa d’Atenes atacada per la Lliga del Peloponès, encapçalada per Esparta. Esparta declara la guerra a Atenes pel temor que es faci molt més poderosa.

Quan comença el conflicte, Pèricles decideix concentrar-se en les ciutats, Atenes i el Pireu, que estan unides per un corredor murallat (Fig.2). Veient que Atenes té un exèrcit de terra inferior al d’Esparta, decideix admetre a la ciutat tota la gent que viu a les proximitats d’Atenes, malgrat l’aglomeració que aquesta mesura representarà. Atenes pot seguir aprovisionant-se d’aliments a través del mar, que dominen les naus ateneses.

L’any 430 a.C., comença una epidèmia que durarà quatre anys i mig, eliminarà 100.000 atenesos, el que representa entre un terç i una quarta part de la població d’Atenes, i també matarà un elevat nombre dels assetjants.

L’epidèmia té un cronista que explica els fets, Tucídides, en la seva obra “Guerres del Peloponès” (Fig.3).

L’epidèmia d’Atenes és un exemple de la influència que les plagues han tingut al llarg dels segles en la història política del món. Un altre exemple és la facilitat de la conquesta d’Amèrica pels espanyols, davant uns exercits indígenes delmats per les malalties infeccioses que duien els espanyols: verola, grip i xarampió.

No es coneix encara quin agent va causar la plaga d’Atenes. Amb tota seguretat havia de ser un agent infecciós per les següents raons: no van patir novament la malaltia els que ja l’havien superada, la incidència va ser més alta en els que cuidaven els malalts, especialment els metges, i va afectar per igual tots els grups d’edat.

S’han publicat nombrosos articles sobre la pesta d’Atenes, tractant de reconèixer retrospectivament l’etiologia de l’epidèmia, basant-se en la descripció de Tucídides dels símptomes dels malalts. Aquest mètode és insegur perquè els noms dels símptomes són difícils d’interpretar, ja que Tucídides no era metge i perquè no coneixem prou bé el llenguatge mèdic de l’època, per fer una traducció rigorosa dels escrits de l’escriptor grec.

Els malalts presentaven un inici agut, amb febre, prostració, conjuntivitis, tos seca, ronquera, exantema cutani, vòmits, diarrea, i sensació de calor intern. La mort, que succeïa en un de cada quatre malalts, es produïa entre el setè i novè dia de malaltia (Fig.4).

S’han considerat els següents possibles diagnòstics, que creiem poc probables per distintes raons: a) pesta bubònica, no es menciona que hi hagués rates ni que els malalts tinguessin bubons, b) verola, c) febre tifoide, absència de diarrea, mort massa ràpida i inici massa sobtat, d) xarampió, taxa de mortalitat massa alta, e) tifus exantemàtic, per l’absència de clínica respiratòria.

Darrerament s’han pres en consideració dues possibles causes: la febre tifoide, perquè uns investigadors grecs van trobar DNA de Salmonel·la tífica en la polpa dentària de tres ossamentes enterrades en un cementiri utilitzat pels atenesos durant els anys de la plaga, i la febre d’Ebola, perquè hi una certa similitud clínica amb la plaga, prové de l’Àfrica, com sembla que va fer-ho la plaga d’Atenes i té una mortalitat molt elevada.

Referències

MJ Papagrigorakis et al. DNA examination of ancient pulp incriminates typhoid fever as a probable cause of the plague of Athens. Int J. Infect. Dis., 2006; 10: 206 – 214.

J. Dagnino S. ¿Qué fue la plaga de Atenas?. Rev. Chil. Infect., 2011; 28 (4): 374 – 380.

Cunha B A. The cause of the Plague of Athens: plague, typhoid, typhus, smallpox, or measles?. Infect Dis Clin North Am 2004; 18: 29-43.