El segon mural està orientat a representar els metges als qui devem el desenvolupament de la cardiologia clínica.

En el segon mural (Fig.1), Diego Rivera posa l’accent en els metges que van utilitzar mitjans, com fàrmacs, raigs X, electricitat, per exercir la seva activitat mèdica. Situa a la part inferior del mural, a la dreta, Luigi Galvani (1737 – 1798), un físic italià que té a les mans les anques d’una granota, que ens recorda el descobriment de Galvani, de que els muscles de les anques d’una granota morta es contrauen quan se’ls estimula amb electricitat (Fig.2).

A la seva esquerra, Jean-Baptiste Sénac (1693 – 1770), ensenya el seu llibre “Traité de la structure du coeur et de ses maladies”. Sénac va ser el primer que relacionà la fibril·lació auricular i la malaltia de la vàlvula mitral. Una mica darrera Sénac i a la seva esquerra, veiem William Heberden (1710 – 1801) (veure aquesta entrada del blog de 12/10/21), que és qui va fer la primera descripció de l’angina de pit. A la dreta de Sénac hi ha William Withering (1741- 1799) (veure aquesta entrada del blog de 23/01/23), metge anglès, molt expert en botànica, que va utilitzar per primera vegada la digital en el tractament de la insuficiència cardíaca.

Darrere seu, hi ha el cardiòleg alemany Albert Fraenkel (1864 – 1938), descobridor de l’ouabaïna, un poderós glucòsid cardíac obtingut de la estrofantina, un compost extret al seu torn de les plantes africanes del gènere Strophanthus. Fraenkel és famós per haver descrit el bacteri Streptococcus pneumoniae, principal causa bacteriana d’otitis mitjana, sinusitis i pneumònia al món.

A la part inferior de la columna de l’esquerra es veu, a la part baixa, Stephen Hales (1677 – 1761) sostenint les potes de l’euga en la que va mesurar per primer cop la tensió arterial (Fig.2).

Seguint pujant per la columna de l’esquerra es troba successivament a metges que feren notables aportacions al coneixement de la fisiologia del cor: Victor Pachon (1867 – 1938), catedràtic de medicina a la Universitat de Bordeus, creador del mètode oscil·loscopi per mesurar la TA, Carl Ludwig (1816 – 1895), fundador de l’Institut de Fisiologia i catedràtic a Leipzig, mestre dels principals fisiòlegs europeus, Etienne-Jules Marey (1830 – 1904), que millorà l’esfigmomanòmetre, Karel Frederik Wenckebach (1864 – 1940), anatomista holandès, catedràtic a les universitats de Groninga i Viena, que va descriure el bloqueig auriculo-ventricular tipus I, i sir James Mackenzie (1853 – 1925), escocès pioner en l’estudi de les arítmies (Fig.3) .

Finalment a la part superior s’hi veu Carl von Rokitansky (1804 – 1878) i a la única dona del mural, Maude Abbott (1868 – 1940) (veure aquesta entrada del blog de 13/10/21), patòlegs que van descobrir malformacions congènites del cor.

Seguint a la part superior del mural (Fig.4), a la dreta, es veu a Willem Einthoven (1860 – 1927), metge holandès, inclinat sobre l’electrocardiògraf, que ell havia inventat, pel qual va rebre el premi Nobel de 1924 i a sir Thomas Lewis (1881 – 1945), que va dedicar la seva vida a estudiar la fibril·lació auricular, llegint un electrocardiograma amb Frank N Wilson, (1890 – 1952), el creador de les derivacions unipolars dels membres i les precordials (Fig.4). Lewis és qui introdueix l’electrocardiograma al Regne Unit.

Sobre Galvani, situat a baix i a la dreta, en un espai rectangular hi apareixen Agustín Castellanos, Friedrich Moritz i Roentgen confinats en la foscor dels gabinets radiològics on feien els seus estudis, Roentgen (1845 – 1923), Moritz (1779 – 1857) i Castellanos (1902 – 2000), pioners dels mètodes d’imatge que van contribuir molt al desenvolupament de la cardiologia (Fig.5). Castellanos era un metge cubà inventor de la angiocardiografia, Roentgen fou un físic alemany, descobridor dels raigs X, sosté, en la seva representació en el mural de Rivera, la radiografia de la mà de la seva esposa, la primera radiografia que s’ha fet.

En el centre del mural, auscultant el cor d’un malalt, hi ha Pierre Potain (1825 – 1901), cardiòleg de l’hospital Saint-Antoine i Necker, catedràtic de Medicina Clínica de la Universitat de Paris, que va descriure el ritme de galop i modificar l’esfigmomanòmetre, inventat per Samuel von Basch (Fig.6). Dos deixebles seus són Henri Vaquez (1860 – 1936) a la dreta i Henri Huchard (1844 – 1910) a l’esquerra. El primer va identificar la policitèmia vera i el segon la hipertensió arterial per arterioesclerosi.

Sobre Potain hi ha Charles Laubry (1872-1960) i Paul White (1886 – 1973), mentre que James Bryan Herrick (1881- 1954) amb barba blanca i ulleres s’ha pintat de perfil, com si no estigués interessat en el que fa Potain. Herrick va descobrir el primer cas d’anèmia per cèl·lules falciformes.

Sota Potain es veu el metge irlandès William Stokes (1804 – 1878) (veure aquesta entrada del blog de 14/7/22), prenent el pols d’un malalt. Stokes fou el clínic que va descriure amb Cheyne la respiració de Cheyne-Stokes i amb Adams, la síndrome de Stokes-Adams. Cheyne i Adams són dos metges irlandesos que no estan en el mural. Al costat de Stokes, una mica a l’esquerra, es veu Ludwig Traube (1818 – 1876), mirant el que fa Stokes.

Sobre ell hi ha Samuel von Basch (1837 – 1905), un metge austríac que va tenir com a primera feina la de ser el metge de l’emperador Maximilià de Mèxic (veure aquesta entrada del blog de 28/2/22). A la seva tornada a Viena, un cop afusellat l’emperador pels independentistes mexicans, von Basch va dissenyar el primer aparell per mesurar la pressió arterial.

La part inferior dels dos murals, Rivera la va dedicar a les quatre medicines més antigues: la xina, l’hel·lenística, l’africana i la mexicana.