Tots els clínics associen el nom de Schönlein amb un tipus de púrpura vasculítica, que usualment es designa amb els noms de Schönlein i de Henoch (Fig.1).

Schönlein va ser un clínic extraordinari, que ideà la paraula hemofília i va posar el nom genèric de tuberculosi, agrupant les diferents expressions clíniques de la malaltia, que rebien anteriorment noms diferents (Fig.2).

Era natural de Baviera, d’una família catòlica. Fa la carrera de medicina en diferents facultats, com succeïa habitualment a Alemanya, Jena, Gotinga, i Wurzburg, graduant-se el 1816. Es queda en aquesta última ciutat, on la universitat el contracta com a professor ajudant i, el 1819, com a catedràtic de Terapèutica.

S’interessa especialment per les malalties cutànies. El 1833, es trasllada a Zurich on hi està fins 1840, i després va a Berlin on es quedarà fins la jubilació, donant classes de terapèutica i patologia.

Fou un dels primers professors de medicina alemanys que dona classes en alemany, en lloc d’utilitzar el llatí, que era el més habitual. Va ser un excel·lent professor, però va sentir-se marginat per les seves idees lliberals, que l’obligaren a deixar Wurzburg i anar a Zurich.

A Zurich va tenir gran acceptació, i es va construir un hospital nou per albergar el gran nombre de malalts que tenia. El 1840, va a Berlin, rebutjant l’oferiment que li havien fet la universitat de Berna i la de Brussel·les.

A Berlin treballa a l’Hospital Charité, on introdueix procediments diagnòstics nous, com la percussió i l’auscultació del tòrax i recorre a les anàlisis clíniques i l’examen a anatomo-patològic per fer el diagnòstic dels seus malalts (Fig.3). Té un gran nombre de deixebles, entre els que destaquen Virchow, Henle, Traube, Frerichs, Wunderlich, i Griesinger, que converteixen el seu servei en un focus d’atracció per estudiants estrangers.

L’aportació de major interès de Schönlein és la descripció de la malaltia que porta el seu nom. És un trastorn que fa que els petits vasos sanguinis de la pell, les articulacions, els intestins i els ronyons s’inflamin i sagnin. La característica més sorprenent d’aquesta forma de vasculitis és l’erupció porpra, generalment a les cames i les natges. Els símptomes inclouen, a més de l’erupció cutània. artritis, dolor de panxa i malaltia renal.

És una malaltia auto-immune que sovint es desencadena per una infecció respiratòria superior, i es caracteritza per la deposició de complexos immunitaris que contenen la immunoglobulina A (IgA) com anticòs.

La malaltia porta també el nom d’Eduard Heinrich Henoch (1820–1910), un pediatre alemany, darrere del seu mestre Johann Lukas Schönlein (1793–1864). La van descriure a la dècada de 1860, independentment l’un de l’altre. En la seva publicació, Schönlein va associar la púrpura i l’artritis, i Henoch, en la seva, la púrpura i l’afectació gastrointestinal. El metge anglès William Heberden (1710–1801) i el dermatòleg Robert Willan (1757–1812) ja havien descrit la malaltia el 1802 i el 1808, respectivament, però el nom de malaltia de Heberden–Willan ha caigut en desús.

Eduard Heinrich Henoch fou catedràtic de la Universitat de Berlin (1868–1894) (Fig.4). Era d’ascendència jueva, i nebot de Moritz Heinrich Romberg. Després de cursar el grau de medicina a Berlín (1843), comença a exercir com a especialista en malalties dels nens. Fins al 1850, va ser ajudant al dispensari infantil de la universitat. En aquell any esdevé docent sense plaça en propietat; el 1858, és professor ajudant. El 1872, esdevé director de l’hospital i cap del dispensari del departament de pediatria de la Charité.

Estant a Berlín, el seu ajudant, el polonès Robert Remak (1815 – 1865) (Fig.5), descobreix, en examinar al microscopi les crostes del cuir cabellut d’un nen amb tinya, uns cossos esfèrics amb fibres ramificades. Remak era jueu i no es volia fer notar en un temps en que a Alemanya hi havia una forta corrent antisemítica. Va mostrar la seva troballa al seu superior Schönlein, que va ser qui va publicar l’observació del primer fong responsable de causar una malaltia. El mateix Remak és qui va posar nom al fong: Achorion schoenleinii. La troballa de Remak es pot considerar l’origen d’una nova disciplina, la micologia.

Remak va arribar a catedràtic de la Universitat de Berlin el 1859, el primer jueu que arriba a aquest càrrec a Alemanya.

Referències

Peter Dunn. Dr Eduard Henoch (1820-1910) of Berlin: pioneer of German paediatrics. Archives of Disease in Childhood 1996; 74: F149-F150 F149

Xavier Sierra. El descubrimiento del primer hongo patógeno. Blog: Un dermatólogo en el museo, 21 de junio de 2015.

Manger B., Schett G, Bromaster G. Johann Lukas Schonlein (1793–1864): impact without publications. Ann Rheum Dis., 2020; 80 (2): 140 – 142.